ELS VENÇUTS = ELS PROVINCIANS


*
31 – 12 - 10 / 1 / 2 – 1 – 11

*
“Pro vincere”: per als vençuts, és l’origen de la paraula ‘província’. Aquests som els que vivim a Tarragona: uns vençuts i trepitjats per part dels que no són provincials, que són la resta de Catalunya, centralista i feridora, ufana i superba. S’exclama V. Sanchis a l’Avui que la província provi d’alçar el cap: “La província encara ens visita?”, es pregunta, sorprès. ¿A qui visita? ¿Qui pretenen ser aquests ‘ens’ a qui visita la província? Els mandarins, és clar i sense dubte, i ell s’hi inclou. L’home es refereix a política, per allò de les quotes. Però jo em refereixo a literatura, perquè el tracte despectiu per part dels ‘ens’ és el mateix.

¿Què ens hem pensat, els tarragonins que ens volem projectar més enllà de la província? Perquè per aquests set sous Barcelona no és província sinó Olimp. Mite’ls, ja treuen el cap, es foten els detentadors culturals. Au, al vostre forat i a callar, ens manen.

Però, oh paradoxa, perquè detecto un provincianisme (sempre segons els ‘ens’) al Diari de Tarragona, i potser tenim el que ens mereixem. Avui, a l’esmentat Diari surt un extens reportatge sobre les solemnes i lluïdes festes Decennals de La Candela que se celebren a Valls. La redactora Gemma Casalé en sap molt. Es veu que a Valls els cau la bava perquè hi van Sebastià Alzamora, Margarida Aritzeta (que és de Valls), Alfred Bosch, Màrius Serra i Isabel Clara Simó. Oh, han quedat enlluernats. Ara bé, als dos escriptors de Tarragona que també hi assistim com a jurats, que ens bombin, ¿oi? Vençuts provincians, ni el nom mereixem que ens publiquin.

Dues coses són nefastes en aquest petit però significatiu afer: el to despectiu-corporatiu de Sanchis i la volguda ignorància de Gemma Casalé.
*
Collage d’OX

6 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Olga, una vegada, Isabel, la dona d'Estellés, quan eixíem d'un sopar -el gran Poeta ja havia faltat-, la portava de bracet amb el seu fill Vicent, i em digué: Xiquet, el meu marit sempre em deia que en aquest món -es referia evidentment a la poesia- hi ha molta malícia.
Doncs això, Olga. Chronos anirà garbellant allò que no li faça el pes. Tot i que també ens alimenta el pa i ens agradaria alguna molleta de tard en tard.
Una abraçada

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo no estic massa d'acord amb això que dius Olga,o potser és que no ho he entès bé... crec que en el sac de la "resta" hi ha de tot. N'hi ha molts i moltes que som de Barcelona, però no de la capital, que ens podem sentir tan desplaçats i provincians, com els de Tarragona i no marginem a ningú, faltaria més...seria com tirar pedres a la nostra pròpia teulada.
Un Bon Any Nou,
M. Roser

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

De Barcelona só e marginadeta...
de Vilanova no só e marginadeta...
No s'hi pot fer res i cal mirar tot això com una comèdia.
L'èpica, la poesia, segurament és al marge.

Iris ha dit...

Aquest to despectiu malauradament sempre ha existit als mass media i com que ja en som conscientes, ens adonem perfectaament dels interessos particulars que els mouen. El millor crec que és no fer-ne i seguir endavant amb el cap ben alt!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Definitivament, haurem de pensar que som els darreres de Barcelona, per no dir el corrar bandívol.
Quan vaig veure na Dolors Batalla a la Mesa del Parlament, ja vaig suposar que no tindríem representació "provincial" al Govern.

Helena Bonals ha dit...

Molts autors i autores que admiro són de fora de Barcelona. I no faria els anticànons si no hi cregués molt. Tenim dues marginacions, aquesta que dius i la d'escriure en català, d'entrada.