VIATGE DE POR


*
10-12-10
*
Una vegada hi havia un lloc tenebrós i fred anomenat Colldebassa. Jordi Dorca, des del seu blog Adverbia, ens fa saber que als infants de Sora (Nord d’Osona) se’ls amenaçava amb enviar-los 8 dies a Colldebassa si feien malifeta o no s’acabaven el plat a taula.

Durant la meva infantesa hi va haver un lloc tenebrós i ple de fantasmes que es deia “cuarto oscuro” . Si no m’acabava el plat, m’amenaçaven amb tancar-me al “cuarto oscuro. Vaig pensar que en podia fer un petit conte.

Una vegada (i tornem-hi), una nena petita es va deixar el menjar que no li entrava a la gola, i la van tancar al “cuarto oscuro”. No es veien les parets, se sentien sorolls, fregadisses, algun murmuri amenaçador, i la nena seia a terra encongida i tremolosa. L’havien tancada amb clau, però estava cansada de seure a les rajoles fredes i anava resseguint la paret amb les mans. Mentre ho feia, va trobar una finestra amb els porticons tancats. Tenia tantes ganes de sortir, que va provar d’obrir-la. Es va fer mal a les mans però ho va aconseguir. De sobte es va trobar en un camí d’herba i no s’ho va pensar gens: d’un salt, cap a fora i corre que correràs.

S’anava fent fosc i ella no se n’adonava. Quan es va parar, cansada, una casa fosca i vellota li barrava el pas. “¡La casa de l’ogre!”, va pensar esfereïda. I es va deixar caure a terra, vora una bala de palla. Molt fluixet, molt fluixet, algú plorava darrere les parets de fusta corcada. La nena s’hi va acostar: “¿Qui ets?” “M’han tancat aquí.” “¿On és aquí?” “Colldebassa, on tothom es torna carbassa.” “¿Per què?” “Perquè no volia menjar. Sóc Severianet, ¿i tu?” “Jo Matildeta, i tampoc menjava, però he fugit. ¿Per què no busques una finestra? Jo he sortit per una finestra... prova-ho”.

Entre sorolls, corredisses de rates i dragons, cops i plors, Severianet va ensenyar per fi una cara plena de mocs. Matildeta reia perquè ja estava acompanyada. “¿I ara què farem?” “Ens banyarem a la bassa, farem pipí i ens netejarem els mocs i les llàgrimes.” Així ho van fer. Per allà va aparèixer un home amb una llibreta i un bolígraf, que se’ls va mirar estranyat. Era Jordi Dorca. Si Jordi no hagués passat per allà, mai no hauria sabut que un nen i una nena van poder fugir de les amenaces i de la por, i que era veritat que a Colldebassa i al “cuarto oscuro” s’hi tancaven els infants rebels que, sense cap dubte, eren els més llestos.
*
Dibuix d’OX

11 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

A casa meva era el"cuarto de las ratas". Una abraçada: Joan Josep

Alyebard ha dit...

Molt bon relat! I si a casa els avis hi ha via el "cuartu de les rates"

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

A casa dels meus pares hi havia "allà dintre", que era un quarto molt petit, i que encara somnio. Curiosament, hi estava la mar de bé, jo, "allà dintre".

Jacqueline ha dit...

Molt bé el conte! Sempre hi ha sortides al túnels i "cuartos oscuros". Quan les trobes, en treus una gran alegria perquè abans de rendir-te has buscat altres alternatives.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

A casa no en teníem de problemes per acabar-nos el plat. Eren altres temps.

Jordi Dorca ha dit...

La prèvia de la història de Colldebassa (la dels nens que no mengen) seria aquesta, molt breu:

1. El dia 3 en vam parlar amb en Josep Comas, amic i escriptor de Sora, d'excel·lent temàtica rural, i gran excursionista, dels qui estimen el país.
2. El dia 5 ell mateix, enllaminit per la màgia del lloc, s'hi n'hi va anar tot enfilant-se per un senderol mig esborrat que porta fins al mas enrunadíssim de Colldebassa. Tot ben glaçat.
3. El mateix dia 5 en Josep ens envia les precioses fotografies que il·lustren el nostre darrer post a Adverbia.
4. El dia 8 l'Olga ens expressa la determinació d'escriure'n una bella contalla.
5. Fugint de la por, el dia 10 l'Olga ens ofereix aquest regal de la imaginació.

Moltes gràcies, Olga. De part meva i de part d'en Josep Comas, que ens ha enllaminit a tots.

Colldebassa, on tothom es torna carbassa!

Jordi Dorca ha dit...

Refitre! I quina sensació més extraordinària, la d'haver esdevingut un personatge que passeja per un dels bells contes de l'Olga. No em trobo la pell!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo també recordo el "cuarto de les rates" de quan era petita. No sé si ara hi ha algun substitut... De l'escrit en podem treure la conclusió que els infants rebels, solen ser els més inteligents.
M. Roser

Iris ha dit...

Molt interessant, olga. A ma casa no hi havia cap "cuarto", però sempre venia "l'home del sac"

Martona ha dit...

El pare ho arreglava amb un " a que et foto un mastegot"!!! i si no ho menjava al migdia, tornava a sortir al vespre fins que al final per cansanci i plorant com una magdalena m'ho empassava.

Eren uns altres temps i per descomptat mai se m'hagués ocorregut denunciar-los per maltractaments, era una altra filosofia de la vida i de l'educació en la qual a la llarga el resultat era que no hi havien tants esgraons perduts en l'escala de valors de les persones.

Un plaer descobrir el teu raconet

Helena Bonals ha dit...

A la meva mare la van tancar al "quarto de les rates" perquè a la seva classe hi era ella i nens molt més grans tots barrejats, i ella es comportava segons la seva edat, pobra.