CANTAR O NO CANTAR, O LA DE DALT ... LA DE BAIX


*
27-12-10
*
Mentre aquest noiet lligat amb un cordill com les caderneres a les pintures d’època, perquè no fugi, canta les seves Al·leluies amb cara més aviat de pena, el mosso de sota sembla més eixerit i tria el gall que es menjarà per Sant Esteve.

Ja sabem que a partir d’avui es fa el silenci: “El matí de Sant Esteve / els galls no cantaran...”, com deia fa anys Pau Riba. Ja ens els haurem menjat. Per cert, quan buscava aquesta lletra, Google m’ha advertit que la pàgina era molt vella... Ai, com corren els mesos i els sants Esteves, per aquests móns de Déu perduts en el glaç i fugint de la pedregada; encara que, d’apedregar, més aviat els infidels apedreguen dones que no pas homes. ¿Potser es van equivocar? Quines paradoxes. Quantes reflexions. Per això el bisbetó de sobre s’entristeix: ens mengem els galls, apedreguem el personal...

I ja que són dos els noiets encara ni carn ni peix, ni gall ni gallina, i la política se’ns menja vius a tots nosaltres tancats a la gàbia, només voldria recordar aquella dita certa, certíssima, que no hauríem d’oblidar mai: “La gallina de dalt caga la de baix.” Sempre.
*
Collage d’OX.

8 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Bon Sant Esteve, Olga.

Lale Mur. ha dit...

Bona nit, Olga. Bon Sant Esteve. Moltes gràcies pels seus desitjos al meu bloc! Espero continuar rebent els seus comentaris i llegir més les seves obres a l'any 2011. Bones festes!

Montse ha dit...

Tant de bo poguéssim arreplegar la gallina de dalt i tancar-la de per vida al galliner... potser podríem escatainar com i quan volguéssim, en lloc d'haver de "cacarear"! i a més, no se'ns cagaria a sobre!

si,si, ho sé, és massa surrealista.

Què tal el Sant Esteve? au, ara a arreplegar forces per la nit del 31, l'1, el 5, el 6... i vingaaaaaa!

Per si no ens llegim (que ho dubto) Molt bona entrada d'Any Nou!

Iris ha dit...

Vaja, Olga, aquesta dita sempre li la sentia a la meua iaia, jo pensava que era una expressió típica de la Ribera i pel que veig anava molt errada!!!

Molts xiquets ja no la coneixen i quan els la recordem els fa molta gràcia. Haurem d'anar recobrant dites populars i els costums d'abans, que les noves generacions estan totalment perdudes en la seua illa!!!

Que passes bones festes!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Al 'tanto', també hi ha les gallines dels ous d'or i, aquestes, no les matéssiu pas, que ens quedaríem sense gallines ni ous...

Clidice ha dit...

Caram amb la cosa gallinàcia, si que dóna! Sempre en podem fer brou de la de dalt, la cosa és, però, atrapar-la.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

A banda de cagar, una vegada mortes i plomades, les gallines de dalt i les de baix fan bon caldo.

jordisolacoll ha dit...

I és que potser totes les gallines haurien d'estar costat per costat, i així ens evitaríem disgustos...