BASTONADES I CASTANYOTS


7-12-10
*
Aquest temps, i va per llarg, diu que la moda és de bastons i castanyes. O sigui, que el rei de bastos vetlla i distribueix patacada per aquí patacada per allà, i que la temporada del castanyot s’allarga com a mínim dos anys més, segons economistes solvents. Vull dir de butxaca grassa. Però ningú no ho diria, que pinten bastos, veient com llueix el Passeig de Gràcia, ben il·luminat i amb botigues obertes tota la nit i el bé de déu de la “beautiful people” capitanejada per la reina Ruscalleda, sempre somrient que enamora. I considerant també que hi ha clatellots però per poder viatjar, esquiar i navegar, no per poder menjar, que també. Però això últim no s’exhibeix en paper “couché”, i més aviat les senyores a la perruqueria en farien fàstics. És tan confortable i bonic veure les belles dames com llueixen sedes i pells, sabates i complements, que televisions i revistes encapçalen audiències i lectures. Pobra princesa, la d’Astúries: algun periodista de moda li ha retret que portés el mateix vestit diverses vegades... ¡què carai!, i això que també el paga, aquest tafaner, el vestit. ¿Els dóna als asils, els vestits, la princesa, quan els ha portat dues vegades? ¿O potser van a parar a les ONG del 3r. món? Doncs que repeteixi, home, que la palla va cara.

* * *

Al post d’ahir vaig intentar, als comentaris del final, respondre una mica la seriosa qüestió de comprar llibres, i si resulten cars o no. Aconsello, a més de comprar llibres nous, visitar amb temps les llibreries de segona mà. És un exercici plaent i relaxant, i a la resposta recomanava alguns locals que ressegueixo quan vaig a Barcelona, perquè aquí només tenim el mercadet dels diumenges, i hi ha el que hi ha (no em refereixo a llibre d’antiquari, que és una altra història). Un bon llibre de segona mà també és apreciat si qui el rep és bon lector. He regalat diverses vegades “La mort a Venècia”, de Mann, en diferents edicions. I gairebé tota la meva col·lecció de novel·les de misteri la vaig començar a la llibreria Canuda, al costat de l’Ateneu, ja de noia. També allà vaig trobar els preciosos llibres enquadernats bellament per la Muntaner y Simon, l’editorial modernista que exhibeix un manyoc de filferros en comptes de belles il·lustracions d’Alexandre de Riquer. Ara aquests llibres ja s’han apujat molt de preu, però vaig encertar una bona època. Qui busca, troba, diu l’evangeli, que ja sabeu que té una referència per a cada cosa. I entre llibre nou i llibre de segona mà, la garrotada no és tan forta. I tens la sensació del descobriment, del rescat, de la troballa i de la història que s’amaga al darrere.
*
Collage postal d’OX

4 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La societat de consum intenta imposar-nos l'obligació de distreure'ns a base de compres, viatges i altres productes que resulten cars.
Si ho pensem una mica, a casa també s'hi està bé i, quan anem amb pijama, gairebé surt defranc.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els llibres de segona mà fan molt feliç, quan trobes aquell llibre que has buscat fa temps, o que et sorprèn. Quan anem al cinema Verdi, al costat hi ha la llibreria Taifa, que té llibres nous i vells a la rebotiga... Un plaer!

Jacqueline ha dit...

Ai!!! No puc entrar a cap llibreria, ni visitar cap Fira del LLibre, ni cap mercadet de segona mà, ni trepitjar la Fnac... sempre en surto amb un llibre. Deu ser una adicció... I el pitjor es que no em vull curar!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola, jo no consideropas que els llibres siguin cars, ja que els pots llegir més d'una vegada...Jo en sóc una compradora assidua, però em fa il·lusió comprar-los nous. Només una vegada vaig comprar en una llibreria de "vell" el llibre amb el qual la meva mare va aprendre a llegir abans de la guerrai l'únic que havia tingut. És un llibre de poemes de Francesc Casas i Amigó. Vaig trobar-ne una
2a edició.
M. Roser