QUE NO S'ACABIN


*
16-12-10

*
“Un terç de les famílies catalanes no arriben a final de mes”, diu avui el diari. Per això aquest jove que veieu tan satisfet s’ha emportat l’últim llagostí de promoció del supermercat Allau abans no s’acabin. D’ara endavant seran més cars perquè s’acosta Nadal i s’acaben les ofertes. La televisió ens ensenya cada dia que les bones mestresses de casa són estalviadores i previsores; elles ja han fet la compra i no els cap una agulla al congelador. Això ho diuen i mostren cada dia les televisions en castellà.

A la televisió en català que promou els mercats de Barcelona, cada dia un de diferent, surt una dona bleda i atabalada que sol comprar el més car que troba. Les preguntes que fa al botiguer són imbècils, no sé quines combinacions de menjar deu coure, perquè no en té punyetera idea. Això sí, el venedor li segueix la veta, perquè el que cal és vendre. Aquí es veu que anem de ca l’Ample i, és clar, després no arribem a final de mes.
*
Collage-postal d'OX

9 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo tinc un problema de manca de temps... he d'anar ordenant prioritats i, al final, les compres de Nadal passen a ser prioritàries... quan ja no hi ha res a fer. Però, és clar, si les hagués fet abans, m'haurien quedat coses que llavores eren prioritàries per a fer.

Clidice ha dit...

A mi m'al·lucina les autèntiques barbaritats que som capaços de fer per impostar un fals benestar. Caram, que fer una escudella o uns canelons tampoc és tan difícil. Quina mania amb la closca!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo no entenc a molta gent, molt parlar de crisi però aquests dies es fan unes grans "fartaneres"...
Penso que el que s'havia fet tota la vida: escudella,canelons...està bastant a l'abast de tothom. A més crec que convé mantenir les tradicions.
M. Roser

Alyebard ha dit...

El que realment compta és la companyia.

Mireia ha dit...

Si una de cada tres famíles té dificultats per arribar a final de mes vol dir que no estem construint el tipus de societat que somiàvem fa un parell de dècades!!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les penúries de la postguerra condicionaren la nostra actitud en temps de bonança, per bé que hauríem de tenir en compte que allò que ja s'ha vist es pot tornar a veure.

Joan ha dit...

Serà que el Nadal té un punt de falsetat fatxenda que no podem negar. Com si calgués llamàntol a cada àpat.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Corroboro la idea que es viu massa de cara a l'aparador, s'estira més el braç que la màniga.
En general, ens manca sobrietat i sentit dels límits.

Helena Bonals ha dit...

A casa pràcticament no fem regals. He anat de bòlit amb el regal de l'amic invisible de la feina, no m'agrada de regalar tonteries i m'acabo trencant el cap.