LA MIRADA


*
21-12-10
*
La mirada del poeta és al centre de l’univers (no el centre): tot ho contempla, tot ho té present fins als confins que voregen l’inconegut.

La ploma del poeta s’alimenta de la seva mirada, però el que pot escriure en tota una vida és microscòpic; perquè ho sap, deixa anar una llàgrima. Ara bé, amb microorganismes va començar la vida i, amb la vida, el pensament: tots som necessaris.
*
Collage-postal d’OX.

6 comentaris:

Montse ha dit...

fins i tot els més insignificants som necessaris!

Bonic i surrealista collage!

Jesús M. Tibau ha dit...

fins i tot de vegades (o sempre?) es mira a ell mateix

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El macrocosmos es correspon amb el microcosmos, el que és a dalt és abaix, es diu al Kibalió.

El porquet ha dit...

Un granet de sorra i un altre granet i un altre....

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Que per molts anys aquests ulls teus et permetin copsar situacions que es transformen en poesia, l'art de les paraules dolces que descriu aspectes que poden ser complicats.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Sempre que parlem amb algú ens hauriem de mirar els ulls...Una mirada diu moltes coses, sovint no calen paraules.
Al meu bloc he deixat una senzilla felicitació per a tothom, per si us ve de gust visitar-lo...
Una abraçada,
M. Roser