*
La primavera s’alegra amb la florida exuberància del món, però medita per reservar-se la bellesa i recordar-la, sàviament, quan el temps passi. Quan se senti vençuda pel pas de tantes primaveres que ja no les pugui suportar. Sembla una paradoxa, i l’és.
La primavera s’alegra amb la florida exuberància del món, però medita per reservar-se la bellesa i recordar-la, sàviament, quan el temps passi. Quan se senti vençuda pel pas de tantes primaveres que ja no les pugui suportar. Sembla una paradoxa, i l’és.
*
*
*
Collage d'OX sobre un oli de Pere Pruna.
7 comentaris:
la paradoxa de la mateixa vida, m'ha agradat molt :)
bona nit
De vegades penso que caldria morir en plena primavera, perquè els éssers estimats només recordin l'exuberància de la vida...
i la paradoxa és, per mi, la mateixa primavera: tanta vida i tanta tristesa...
Bon dilluns de pascua, Olga!
Bon dilluns de Pasqua, Olga! El començo meditant les teves paraules , tan plenes de vida, tan prometedores d'absències... m'agraden.
Diuen els alquimistes que el millor moment per recollir la matèria que davalla del cel és la Primavera. Temps de renovació, de transmutació, de resurrecció!
Bon dilluns de Pasqua.
Unes respostes tan plenes de bons desigs, per força han de fer aflorar tota la bellesa i la bondat del món, mal que pesi als catastrofistes.
Gràcies.
La primavera encomana alegria, malgrat que siguem conscients que més endavant tornarem a tenir l’hivern, una temporada freda que no és més que el preludi d’una altra primavera.
Que moltes en vinguin i que bones siguin.
Totes les estacions tenen el seu encant. Els meus anys Africans extranyava les estacions. Allà tan sols hi havia la de plujes, que era com una gran primavera i la seca, que era com un estiu plè de pols i de calor...
Una abraçada: Joan Josep
Publica un comentari a l'entrada