ESTATUT - 2 -


*

Dona catalana al cementiri, amb flors, esperant entristida l’arribada de l’Estatut, que triga més del compte.
Mentrestant, els jutges depredadors es freguen les mans al voltant del cos present i els capellans voltors assagen les absoltes.
El Dimoni Cucarell fa banyes a uns i altres perquè ell sempre riu l’últim.
*
*
*
Collage d'OX
*

4 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Tota la polèmica al voltant de l'estatut és realment una cosa pròpia del dimoni Cucarell, però tampoc no ens hem de confondre. Les lleis no diuen quasi res de la gent, sinó tan sols i apenes dels legisladors. Que solen ser molt i molt petits. Legisladors i jutges s'han embrancat en una polèmica grotesca, mira, ja s'ho faran.
I per cert he fet allò tan penós que és: fer un comentari més llarg que el text que comenta. Coses de la vida humana, no?

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un dels sistemes més eficients per guanyar la partida és cansar l'adversari. I si no els fessim cas?
Tenim una arma, que és el nostre vot.

Clidice ha dit...

la dona faria bé d'oblidar-se de l'Estatut, que és un mal partenaire, fins i tot al costat de l'anterior, i mirar cap a una altra banda. Potser el que li convé és sortir de l'armari i aparellar-se amb la Independència.

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Aquest pobre Estatut hauria de ser aprovat d’ofici en base a certes inefectivitats que fan de mal dir.