TARDA DE SANT JORDI A LA PLAÇA DE CATALUNYA
*
Des de l’estrada on sóc, de Catalunya Ràdio,
m’endormisca la llum de mitja tarda
mentre espero el meu torn d’entrevista.
Pels ulls em volten dues dones que ballen fent parella,
un feix de globus com raïms morats,
tota la informació barrejada de paraules,
imatges, instruccions i veus que es perden
al sòl d’asfalt tantes vegades trepitjat.
Només cinquanta bits, diu un article: com a l’Edat Mitjana
el cervell es repensa lentament,
és una comparació que divulguen els científics.
Tant hi fan les sinapsis, les xarxes, l’energia,
la multiplicitat de lletra i els missatges,
els decibels i les musiques en l’aire electritzat;
nosaltres, lents. Cansats i lents.
La tarda es fa vapor, es fon, s’enfonsa,
s’aixafa entre pneumàtics, ombra i vent.
*
*
*
Collage i poema d'OX.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Tens raó i amb la teva reflexió em fas pensar en com interfereix el bullici i el soroll d'un dia tan assenyalat en els pensaments
Lent el cervell sí, però imprevisible. Encara no s'ha descobert si és l'emoció, els 21 grams que diuen que té l'ànima o què partícula. Per molt potent i ràpid que sigui un ordinador: és previsible, és finit i obeeix a si mateix. Afortunadament l'ésser humà i alguns mamífieros encara tenen capacitat per a sorprendre's i per emocionar-se.
Una abraçada
L'experiència es dóna múltiple i unitària al mateix temps: som aquí, però també allà.
Al cor i al pensament, qui els pot atrapar?
Olga, a Tarragona... no?
si em dius que eres a Barcelona i que jo no et vaig venir a veure... aixxx
Et dic el mateix que Arare. Ahir a la tarda, a la Plaça catalunya vaig pensar en tú, veient les cues davant dels que firmaven llibres. Però vaig concloure que tú eres signant a Tarragona. Vés per on tú hi eres en aquella mateixa plaça. un altre dia serà...una abraçada: Joan Josep
Estimats, ja fa temps que no vaig a signar enlloc. Érem primer a la recepció al Palau de Pedralbes, a mig matí, com a Creu de Sant Jordi. A la tarda, a la Plaça de Catalunya de Barcelona, en una entrevista que em feia la Sílvia Còppulo.
Però gràcies de totes maneres.
... i avui s'ha tornat a fer de dia. Un bon dia.
Ací no ho celebren com cal, quina llàstima
Publica un comentari a l'entrada