IRA DIVINA


*
Sembla que la ira divina ha esclatat per castigar diverses regions de la creació, pobres i temoroses de Déu. Sempre plou sobre mullat, diuen els que sobreviuen a inundacions i pluges torrencials. Sempre tremola el terra, als mateixos llocs, diuen els morts de por. No és tan freqüent l’erupció de volcans, però moltíssima gent en respira els gasos tòxics. A l’Edat Mitjana, i també encara molt més cap aquí, es predicaven càstigs de Déu per als pobres pecadors, provocadors de l’enuig diví.

Ara bé, si la catàstrofe es contempla com a conseqüència funcional d’un planeta malgirbat, fet de plaques en moviment i fregament que originen les catàstrofes, se’n treuen altres conclusions, i als pobres i sofrents se’ls suposa innocència.
*
*
*
Collage d'OX

3 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El catolicisme sempre ha relacionat la causa —el pecat—, amb l’efecte: el càstig diví. Ahir, sense anar més lluny, el Papa de Roma va dir que tenim molts pecats per penedir-nos. Ho deia per contrarestar les crítiques contra els religiosos pederastes.
Ai!, si hi hagués déu, quina mala fi que farien.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La Setmana Santa ja ha passat. La del calendari, no pas la de l'existència... L'existència es va desgranant en passions, morts, però també ressurreccions...

Clidice ha dit...

i és que no sé pas que pretenem amb un planeta fet en 6 dies de qualsevol manera i a preu fet! i pots comptar que la garantia ja deu estar exhaurida :(

bon cap de setmana :)