TECKTONIK


*
Sota de la finestra on treballo han aparegut fa pocs dies tres ballarins de Tecktonik. Com que la curiositat de l’escriptor és el que fa avançar la literatura, i com que els escriptors som els cronistes del nostre temps, he tret el cap per enraonar amb ells.

És el que té viure al primer pis: pots parlar amb la gent que passa pel Passeig. I escoltar, és clar. Val a dir que tenien un volum de música molt fluix i no molestava, per això aquests dies no he avisat la Guàrdia Urbana.

Els he preguntat per què no anaven a assajar més amunt. “És que necessitem miralls i aquí hi ha els vidres amples del restaurant de sota”. “Ah, molt bé. ¿Us puc retratar?” Sorpresos, em donen permís, fan la ‘pose’ i els retrato. “És que us faré sortir al meu blog”. Llavors m’apunten en un paper el nom exacte de la dansa i jo els dono l’adreça del blog. Tot a través de la finestra. Quedem cordialment amics.

Per Internet m’assabento que el Tecktonik és una barreja de hip hop, breakdance i techno, de marca francesa creada el 2000. S’ha estès per tot Europa i fins el 2008 no ha arribat a Amèrica. Sorprenent. Contemplo a YouTube els ballarins i els seus moviments àgils, ràpids i harmoniosos. Els vestits ajustats. El pentinat de tall futurista. Els tres dansaires de sota de casa demostren una dedicació admirable al ball. Un ensenya els altres dos. Sembla que el virtuosisme costa d’adquirir.

Ho vaig aprendre tot sobre els skaters, n’he tingut generacions sota de casa i cal dir que els he demanat sempre que marxessin, perquè el soroll del salt molesta molt. Hem tingut ciclistes fent el cavallet al Balcó amb risc d’estimbar-se. També es reuneixen aquí. I ara tinc els tecktoniks, els TCK, i avui he après una matèria nova. ¿Que us pensàveu, que al Balcó només hi arribaven els enamorats?
*
*
*
Foto: O.X.

8 comentaris:

Allau ha dit...

Bonic apunt, Olga. M'agrada que mantinguis la curiositat ben viva.

Clidice ha dit...

Si més no mantens l'interès i no fas com tanta gent que crida a la urbana sense ni mirar :) ja sé que són empipadors a vegades, però no puc evitar que m'agradin aquestes tribus urbanes :)

Príncep de les milotxes ha dit...

Ja saps, qui escriu pot aprofitar-ho tot: per sort, la humanitat no s'ha inventat en un cap de setmana.

Abraçades d'aigua.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Com a mínim no et vénen a tirar petards, és un soroll que no suporto.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La Rambla és la principal artèria de trànsit i comunicació humana de Tarragona, i un bon aparador per qui vol mostrar-se. Entremig de tanta gent s’hi pot veure de tot, bo i dolent, però fa goig copsar tanta varietat.

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Quan jo era jove m'agradava el ball "agarrat", amb una bona xicota.
En el millor dels casos podíem anar a la discoteca els diumenges per la tarda, això sí, després d'haver feinejat tota la setmana, dissabtes i diumenges fins el migdia inclosos.
Eren altres temps i diferents ritmes.

Emetorr1714 ha dit...

Olga, m'agraden els teus pensaments i raonaments.
Si no molestan es bonic fins i tot de veure'ls.

Salutacions

Manel Aljama ha dit...

Crec que els hi vas donar una bona lliçó interessant-te per la seva activitat artística.

Potser han vingut ha visitar però no han deixat cap comentari. LLàstima, era per ells una oportunitat: ¡de trucar a la Guàrdia Urbana a sortir en el teu bloc!
Han tornat o potser ja no marxaran mai?

Manel