COMUNICAR


*
Tot escriptor vol comunicar. Tot artista i publicista aspira a comunicar, però ara parlo de l’escriptura: llibres, diaris, revistes.

Quan escrivim en lletra de colors o blanca sobre fons foscos, no comuniquem. Quan trobem escrits així, llegir-los suposa un esforç i moltes vegades són il·legibles, sobretot en revistes, diaris i portades de llibre. Molts blogs pateixen d’aquest mal i llavors els sols passar de llarg. “Ja s’ho faran”, penses. Un disseny mal entès ens fa creure que lletres posades sobre fons imprecisos fan “modern”. I passa que el lector en prescindeix. També el paper setinat de les pàgines de certs llibre en fa penosa la lectura. La lletra grisa de pal que s’ha posat de moda en costoses publicacions d’art i institucionals resulta fatal, perquè a més la fan de cos petit tot i tenir espai.

Tots haureu vist banderoles oficials penjades a fanals i arbres, que no comuniquen res – a vegades sol ser el missatge el que no s’entén- i que han costat molts diners al poble. Aquí tenim una col·lecció de poesia que edita la portada groc clar i el títol i nom de l’autor blancs, cosa que fa impossible saber de qui són els llibres. O sigui, que no atrau ningú a causa d’un disseny equivocat.

Parleu amb els dissenyadors, amb els editors, amb vosaltres mateixos, i escriviu clar, amb lletra negra ben marcada sobre fons si pot ser de color d’os, marfil, mantega, o com en vulgueu dir. Penseu que el principal és que us llegeixien: COMUNICAR.
*
*
*
Punt de llibre d'O.X.

13 comentaris:

l'agutzil de Rocaura ha dit...

És cert, senyora Olga, que algunes institucions es gasten molts diners en imatges que no comuniquen res, però ja se sap que tothom vol ser molt modern.
Aquest aspecte em recorda la tela que li venien a aquell rei tanoca, un teixit que només podien veure els més intel·ligents.

Israel Clarà ha dit...

Estimada Olga, avui et deixo un poema (traduït) de la senyora Alda Merini, pertanyent al seu llibre "Vuoto d'amore" (Buit d'amor). El deixo en la versió original i a sota traduït per mi, per comunicar-vos el que hi diu, ara que he acabat el meu llibre de poemes sobre ocells. Un petó ben fort!

Io ero un uccello
dal bianco ventre gentile,
qualcuno mi ha tagliato la gola
per riderci sopra
non so.
Io ero un albatro grande
e volteggiavo sui mari.
Qualcuno ha fermato il mio viaggio,
senza nessuna carità di suono.
Ma anche distesa per terra
io canto ora per te
le mie canzoni d’amore.

Jo era un ocell
de ventre blanc i gentil,
algú em va tallar la gola
per riure’s de mi,
no ho sé.
Jo era un gran albatros
i volava sobre els mars.
Algú va aturar el meu viatge,
sense cap caritat de so.
Però també estesa per terra
jo canto ara per tu
les meves cançons d’amor.

ALDA MERINI, poema "L'albatro" del llibre "Vuoto d’amore"("Buit d’amor", traducció d’Israel Clarà)

Clidice ha dit...

Molts l'únic que pretenen és comunicar que ells són millors que els altres, que el seu és un llenguatge només aptes per a iniciats, talment l'argot dels metges. Ben bé el vestit nou de l'emperador que esmenta l'agutzil de Rocaura. Normalment no solen passar a la posteritat, ara, això sí, viuen força bé a costa de l'erari públic.

Paraula de pas: fabber (faber: obrer, artesà). Té el seu punt :)

Miquel Àngel ha dit...

Benvolguda: ha estat un honor per a mi de rebre la teva visita. Val a dir que de primer em vaig enfurismar una mica, però ben llegit el teu post, també tens força raó. El verd però és un color que em fascina i per això el vaig pòsar,sense pensar massa en que el contrast podria fer difícil la lectura,per ara ningú m'ho havia fet notar, prenc nota doncs. Quan a la carta de l'Obama, normalment posos les traduccions , però en aquest cas no vaig tenir temps de passar-la per la màquina , marxava cap al meu refugi de verdor de la garrotxa que per cert era plena de Pixapins, despres del rograma que van fer sobre la fageda , Santa Pau... Ara ja l'hi he posat, encara que està feta per un robot s'enten prou be el que vol dir. Torna quan vulguis i aviat, és una sort tenir un visitant tan ilustre, admiro la teva obra i reconec el teu mestratge.
afectuosament
Miquel Àngel Tena-Rúbies

Sandra D,Roig ha dit...

Amb el degut respecte, el meu blog es negre sobre lletra blanca per que faig combinacions d'imatge, i perque no, el fa diferent, crec que comunico prou bé.
Evidentment com tot a aquesta vida esta subjecte a canvis, però per sort tinc 59 seguidors que gràcies a Dèu i a la seva paciència, no passen de llarg de la meva humil escriptura.

Manel Aljama ha dit...

Benvolguda:
Tens tota la raó. L'escriptor ha de COMUNICAR i per a poder comunicar, el mitjar ha de ser accessible.

M'agrada llegir i visitar blocs, en soc seguidor de molts. Un bloc pot tenir una estètica si volem moderna, vistosa o potser vanguardista, però si et dificulta la lectura ho deixo, la meva vista es cansa.

No és pas una norma arbitrària: Heu trobat mai un llibre amb pàgines negres i lletres en tinta groga?

Una abraçada ben forta

Olga Xirinacs ha dit...

Ja sé, estimats corresponsals, que no sempre s'escriu a gust de tothom, però procuro que ningú se senti ofès, i agraeixo les vostres observacions.
Per exemple, Miquel Àngel m'ha donat la idea pel tema de demà.
Diuen que el diable sap més per vell que no pas per diable, i com que vaig per aquí...
Salut i euros.

Arare ha dit...

Saps què em passa ,a mi? que com més anys faig, menys bé hi veig 8suposo que deu ser normal)... així doncs, quan he de llegir lletra massa petita o colors que fan mal als ulls, també passo del blog o pàgina web.
Deu ser cosa de iaies, hehehehe!

fandestéphane ha dit...

Olga, tens raó. Peró penso que si tú ho fessis blanc sobre negre o groc sobre verd, et llegiría igual.
Jo ho seguiré fent a qui vulgui llegir, i el color no m'importa gens, i també tinc la vista cansada, peró no tant com les ganes...

Petons de colors

Fina ha dit...

Uf,sort que , sobretot en els blocs,comunicar només depen d'una estètica clàssica ara...

Estic d'acord amb fandestéphane. És més ,anava a dir el mateix que ha dit ella.

Qui facilita la lectura, comunica més?Potser fa la lectura més tranquil.la per la vista ,però comunica més?.Comunica més qui més seguidors té?.El nombre de seguidors defineix o indica la qualitat del què es comunica?
No serà que comunica més la qualitat que la quantitat que es dóna?.Si el que es comunica és bó, el lector no es pot esforçar gens?
I la literatura sobre vampirs?.Llibres amb portada de lletra blanca o vermella sobre fons negre, o de pàgines fosques, que atrauen i molt als lectors d'una certa edat i als de més d'una certa edat , que de vendes en fan i moltes.Demanen els seus lectors que els hi facilitin la lectura o els hi agrada tant aquest tipus d'estètica que fins i tot deixarien de comprar-los o llegir-los si l'estètica fos clàssica?.Comuniquen més els seus autors per tenir molts seguidors?.

Abraçada de colors,que ja sé que la lletra de colors o blanca sobre fons foscos, no comuniquen...:-)

Fina ha dit...

"per a la vista"

Fina ha dit...

"que ha dit ell",disculpa fandestéphane.
És el que té utilitzar nick.

Olga Xirinacs ha dit...

Estimats, vet aquí un seguit de bones reflexions que heu aportat. Gràcies.
La meva convicció és que al lector se li ha de facilitar poder llegir amb comoditat, sigui vell o jove. El bon gust no està renyit amb la modernitat, només faltaria.