BOTIGUES AMIGUES - 1


*
La de l’antiquari. Des de l’aparador ja atrau amb la varietat de peces delicioses, cada una amb llarga història al darrere: les mans que l’han posseïda, les intencions, l’aventura fins arribar aquí. Entres i la lleugera olor de llibre antic es barreja amb la cera de polir mobles. El propietari et convida a seure en la pausa del temps que deturat. Els llums modernistes o decó fan claror suau des de tulipes rosades. Els marfils porten l’empremta de les mans fosques de tallador exòtics, indis, japonesos, xinesos.

La botiga té un soterrani medieval i un altre romà, tots dos aptes per a històries tenebroses, que he escrit amb gust. Un dels soterranis conserva restes d’una antiga fàbrica de xocolata, però aquella olor es va esvair fa anys. Ara hi ha fileres interminables de rajoles de col·lecció. L’olor aquí sota és aspra, humida, i és natural si t’endinses a la terra i al misteri.

Mentre conversem, amb pauses per visites i trucades, al carrer es va fent fosc i al bar de davant hi ha moviment de consumició ràpida. No com a la botiga, on el bust modernista espera qui se’l vulgui mirar, i els gravats qui es vulgui fullejar, i una petita dama de porcellana blanca fa acció de cridar, un crit que durarà per sempre.
*
*
*
Les hores blaves. Collage d'O.X.

7 comentaris:

McAbeu ha dit...

Tots en tenim alguna d'aquestes botigues amigues que formen part, una mica, de la nostra vida.
Sap greu, per això, que la majoria siguin "una espècie en extinció" que simplement van sobrevivint.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La bellesa dels objectes rau en les seves formes, colors i en els materials que les conformen, però a més disposen d’un seguit de qualitats que no tothom podem copsar. Algunes persones tenim molt per aprendre.

fandestéphane ha dit...

Les hores blaves. L'anoto a la llista de la compra...

A mí m'agraden especialment les antiguitats, peró com tú dius hi ha una llarga història al darrere i més val deixar-ho córrer...

Petons

Sitges blog ha dit...

Sóc Escriptor del Baix Ebre i m'interessaria comunicar-me amb vostè. Em podria escriure a emigdi@hotmail.com.
Gràcies,
Emigdi Subirats

Joana ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Mentre tot corre al carrer i al bar, a la botiga, les peces d'art resten immutables com testimonis fidels de l'obra d'art, que sempre romandrà inquebrantable al pas del temps, demostrant-nos que no tot passa, sempre hi ha quelcom que queda fidel a la memòria del seus creadors o els seus antics propietaris, amagant una història que sols elles ens poden descobrir apuntant subtils misteris.

Olga m'ha encantat el teu relat i també la ressenya que ha fet Helena Bonals a Anticanons d'un llibre teu que no tardaré en llegir.

Una abraçada.

Olga Xirinacs ha dit...

A tots agraeixo la vostra atenció al blog.
Un dia explicaré què volen dir les meves "hores blaves" que s'anota Fandestéphane, i veureu com tots en trobeu de semblants dins vostre.