UN ANY


*

Avui fa un any que vaig començar aquest blog gràcies als ànims i bons oficis de Maria Victòria Gironès, una crac en informàtica, que em va tutelant. Encara em queden moltes coses per aprendre i perfeccionar, però el propòsit de fer gimnàstica mental cada dia m’ha portat a l’addicció, ho confesso.

M’agrada posar, justament avui, el retrat de la meva àvia Lola quan teia 17 anys. Ella i l’avi Gustau presideixen el piano, però avui la tinc davant del teclat i la interrogo. Els avis no els coneixem de joves, per això vaig escriure “Interior amb difunts” ( Destino-Premi Josep Pla )-, per retornar-los aquella etapa de la seva vida. La miro als ulls i li ensenyo el que estic fent: “¿ho veus? ¿Ho hauries dit mai, això?” Ella cantava amb molt bona veu, ensenyada pel professor de piano del meu pare. Jo no he heretat la veu, però sí el gust. Vaig viure amb ella des dels 11 anys, quan va morir l’avi. Una llarga etapa, una tranquil·la companyia, amb enyorats estius a Rubí.

Aquesta casa on vivim era casa seva. Ara és meva perquè me la va deixar. Lola també em tutela, com ho va fer sempre. Em va impulsar a aprendre música i ara em vigila els dits al teclat de l’ordinador. Ella delicada, amb brodats i puntes. Jo, amb el meu cafè. Hauria estat contenta, bona lectora com era, de llegir tants de llibres com he escrit. Crec en la seva presència vora meu, sempre benèfica precisament perquè li guardo la memòria i a ella la faig immortal mentre jo la recordi. Seu al meu sofanet i mira el mar i les palmeres. “Lola, ja fa un any que escric aquestes coses, i sempre trobo una resposta o altra. ¿Què et sembla?”
*
*
*
Lola als 17 anys. Foto Napoleón-Barcelona.

13 comentaris:

McAbeu ha dit...

Fa poc que vaig descobrir el teu blog però m'agrada anar passant per aquí per llegir els teus posts tan ben escrits.
Jo també he complert un any de blog aquest mes d'octubre, així que estic content de ser el primer en felicitar-te pel blog-aniversari amb el desig de que per uns quants anys més ho pugui continuar fent.
MOLTES FELICITATS!

poesiaula ha dit...

Per molts anys, Olga!
Entrar al teu blog a diari és com obrir un parèntesi d'harmonia. Gràcies,

Isabel

fandestéphane ha dit...

Olga felicitatas!! No per l'any que té el teu blog, sinó pel que escrius i com ho escrius.
M'encanta llegirte i l'entrada d'avui es molt emotiva.
Jo també fá poc que et visito, però em fá l'efecte que "haga" (no sé com s'escriu en catalá) més temps.
Tant de bó podem seguir escribint molts anys més, tú les entrades, nosaltres els comentaris.

L'adicció a aquest medi mágic la tenim tots.

Un petó per tú i un altre per la Lola

Olga Xirinacs ha dit...

Que contenta que estarà la jove Lola, aquesta presència amiga, de saber que li envien petons i pensaments... Moltes gràcies, Fandestéphane i tot els altres.

Clidice ha dit...

Hi ha avis i àvies que ens segueixen acompanyant i aconsellant tota la vida. Sempre he pensat com tu, que és així com es guanya la immortalitat. :)

jaka ha dit...

bon dia Olga !!! Feliç aniversari!!!

Joana ha dit...

"Tot passa i tot queda", res se'nv a del tot, els recors sempre hi són ahí, al nostre sarronet i amb ells, tots plegats seguim endavant.
Moltes felicitats!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Enhorabona pel blog! M'agrada moltíssim la foto. Gràcies per compartir.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Manel Aljama ha dit...

Enhorabona Olga
No ho posis en dubte: la teva àvia et tutela i vigila la casa.
Felicitats per compartir aquest bloc, i per regalar-nos quasi a diari, els teus bons escrits. Quan no puc visitar-lo busco un moment de calma i silenci per anar llegint-lo.

Manel

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Veure passar els anys i omplir-los de contingut és símptoma de salut. També és envejable tenir uns avantpassats amb els quals haver viscut a plaer, ben arropada i culturalment activa.
Aquest aspecte l’hem trobat a faltar els qui no vam arribar a conèixer els nostres avis materns, morts quan la guerra, ni l’àvia paterna. Van ser temps de trista subsistència faltada de qualsevol al·licient cultural.
Records a banda, moltes felicitats en l’aniversari del blog i que per molts anys el tinguis així d’actiu.

Arare ha dit...

Moltes felicitats per l'aniversari del teu blog, Olga!

I gràcies a la teva amiga -mega-crack-informàtica que et va introduir a "Ca la Blogosfera".

Una abraçada forta i un brindis perquè hi escriguis molts anys.

Xin-xin!

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

Moltes felicitats!