STEINER


*
“(...) Els nostres pensaments són, fins a un grau aclaparador, un universal humà, un bé comú . Els nostres pensaments (allò amagat, singular, impenetrable), han estat pensats, són pensats, seran pensats milions i milions de vegades per altres. Són d’una banalitat infinita, estan molt vistos. Són material de segona mà. Els components dels pensaments, fins i tot en els moments més íntims i personals de la nostra vida –per exemple, en el terreny de la sexualitat -, no són res més que clixés que es repeteixen indefinidament(...)” Això apunta George Steiner a “Deu raons (possibles) de la tristesa del pensament.” (Arcàdia). És un llibre llaminer per als sensibles i pensadors que es reconeixen un fons de tristesa. Recomano aquesta breu lectura de 69 pàgines.

Per aquests motius, penso que l’escriptor té l’obligació d’investigar, de treballar intensament, de buscar el mínim traç d’originalitat que pugui fer d’aquests clixés una obra nova, almenys en part. La tristesa viu al fons de l’ésser precisament per la intuïció de la relativa inutilitat dels seus esforços per reeixir en obra i vida. És fàcil i amable seguir el camí dels altres: el portem dins en la memòria col·lectiva del temps. Ara bé, la incertesa de la creació que intenta trencar els motlles per aconseguir avançar cap a la singularitat, suposa un esforç que molts autors desconeixen.
*
*
*
Collage d'O.X.

4 comentaris:

Fina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fina ha dit...

La covardia i la debilitat, són males amigues per a la creació...

Manel Aljama ha dit...

Molt bo: "pensaments de segona mà". Jo diria "configuració predeterminada", suposant que siguem una mena de clonació o experiment genètic. I si un ésser superior ens "ha dissenyat intel·ligentment", no deixa de ser un experiment des d'un altre punt de vista. La intel·ligència també es pot posar en dubte doncs s'ha de demostrar i l'estultícia es veu a diari.

L'art és la mostra més diferenciadora entre el ésser humà i la resta d'animals. Els animals podent tenir llenguatge, signes més o menys avançats, sentiments, etc. però l'home, amb la mateixa ma que fabrica una pedra punxaguda, en pinta una paret.

l'agutzil de Rocaura ha dit...

La nostra societat rebutja la singularitat, de la mateixa forma que de vegades l'admira. Aquí rau l'èxit del ramat