BOTIGUES AMIGUES - 2


*
La del perfumista. Entres en un ambient de vapors blaus i perla. Tot l’or, aquí, és fictici: taps, estoigs, flascons, capses. Els tubs contenen substàncies d’ambre i llet de verge marina a qui es demanen miracles impossibles però potser possibles quan en la il·lusió hi va la vida. Al perfumista se li demana la clau de la joventut eterna. Ell posseeix la lenta gestació de móns exòtics, on neixen la canyella i el cuir de Rússia, la bergamota i l’aigua dels glaciars més purs, el sàndal, les roses, les aranges i els llessamins.

Somrient, impregna una petita cartolina amb essència i te l’ofereix: s’obre per a tu la imaginació i la memòria per l’olfacte, el més primari dels sentits, el que et recorda vivències remotes i et porta a l’Orient o al paradís secret dels amants. L’univers sencer.
Treu dels prestatges de vidre les emulsions que et faran feliç només per la teva fe. T’emproves els colors de l’expositor que transformaran la teva cara i les teves mans en un roserar com el de Regent’s Park de Londres, un dels més bells d’Europa. En un curt període, el de la teva estada a la botiga, vius en una bombolla de vidre que conté tots els encanteris que et renovaran, ets en un temple de ficcions transparents on en veritat els déus escolten, però només com ho saben fer ells: per un moment fugaç.
*
*
*
Collage d'O.X.

3 comentaris:

Emetorr1714 ha dit...

Quan et llegeixo, Olga, em transportes en una bombolla de vidre que conté els teus encants i que em renoven i transformen en un temple de ficcions com només ho saps fer tu.

Salut i petons

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Hi ha una olor senzilla que a vegades em torna al nas: un sabó que hi havia a casa la meva tia Trini, germana del meu pare. Era una olor de net amb un perfum subtil que em retorna aquelles tardes de diumenge, quan li demanava la màquina d'escriure i jo, tac, tac, escrivia vés a saber què...

Olga Xirinacs ha dit...

Sou persones de sensibilitats atentes, proustianes, delicades. Gràcies