*
"(...) cisternes seques esdevenen cims / pujats per esglaons de lentes hores (...)"
Això que diu Salvador Espriu amb encert, és el que passa amb les escales de l'estació de Tarragona fins arribar a la ciutat. Cada dia centenars de passatgers, amb el seu equipatge, pugen i baixen treballosament les escales que a mi, ara, ja em fan perdre l'alè.
¿Us penseu que en tants anys de diferents governs se'ls hagi ocorregut mai alleujar la situació, com ja es fa en altres poblacions? ¡no! Ells van en cotxe.
Però col·locaran escales mecàniques de segona preferència, com són les del carrer Vapor i les del mal dissenyat, pel que fa a l'accés, Palau de Congressos.
Hi ha solucions: l'ascensor de pàrquing La Pedrera. El del mateix Palau de Congressos. Però no són d'accés públic.
Mentrestant, els futurs visitants de la Tarragona Capital Cultural 2016 que comptin amb treure el fetge per la boca si arriben en tren. ¿L'AVE? No, aquest no és el del poble.
*
*
*
Cartell de l'Orient Express.
1 comentari:
Les he patit més d'un cop estes escales i continuen igual. I veus a gent que no pot amb totes les seues bosses i miren a banda i banda per vore si es materialitza un ascensor, però no... han de pujar-ho tot a pes. Increïble. És com si enlloc d'anar cap avant s'anès endarrera. I lo de l'estació de l'AVE ja no té nom...
Publica un comentari a l'entrada