LISBOA - 1


Primera consideració de l'Alfama.
*
Som a la Rua das Canastras, al costat de Escandinhas das Portas do Mar. ¡Ah, els noms, quina màgia!
Tafanejo alçant una cortina granat, en una entrada, i veiem un panorama al·lucinant de santets i retrats adornats amb flors de plàstic, com en terra de missions: un recinte baix emblanquinat.
En una vitrineta raconera hi ha la 'Imagem que chora de Nossa Senhora das Lágrimas'. Una dona escombra el local. Per no marxar en sec demanem per comprar dues postals i la dona fa sortir el seu home.
Aquest ens explica que per Pasqua s'apareix a la paret del fons la cara de Crist. Donem una almoina i encén els llums perquè puguem veure la cara, ¡i la veiem! (perquè la volem veure). Els relleus d'una paret esmaltada fan ombres que es poden interpretar com una cara i, segons la intensitat de la llum, se'n veu una altra en diferent posició.
Sembla que el fenomen es produeix plenament per Pasqua. Deu ser com passa amb les nits blanques del nord, que van disminuïnt o pujant segons l'època.
Quan he explicat als col·legis les aparicions de cares a les parets (llibre "Triangles mortals"-Barcanova-) algun alumne m'ha dit que havia vist una cara al seu bany.
N'he vist sempre de cares a les parets escrostonades o irregulars, i de petita les resseguia amb llapis buscant formes. Però aquest Crist té fidels, el veuen. I a l'oratori la Verge de les Llàgrimes fa miracles.
L'home devia quedar sorprès de la nostra credulitat, que acompanyàvem amb gestos d'admiració afectada.
*
*
*
Menina. Collage d'O.X.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Veuen els qui volen veure,
i cecs els qui no volen veure.
Perquè, els límits de la Realitat, qui els sap?
Quan era nena, Hildegarda de Bingen
va comprendre que havia 'd'amagar' les seves visions. Només quan va ser una dona feta i dreta, al voltant dels quaranta anys, va escriure-les.