POLÍTICA I LITERATURA


*
Política, entesa com a ‘construcció de la polis’, que és el seu vertader sentit, en fa tothom. Política de partit, no.

Surto al pas d’estèrils polèmiques noves (i velles) que consideren que la Literatura en majúscula ha de parlar de política. No n’ha de parlar, sinó que és política: els escriptors fem avançar el llenguatge sigui quin sigui el tema que toquem. Imprimim caràcter a la nostra societat. Som notaris del nostre temps. Si algú vol fer literatura del subgènere polític, com del policíac o de l’eròtic, que en faci. Som lliures i ningú no ens ha de dictar res. No permetrem que la corrosiva política de partits esclavitzi la nostra persona i domini la Literatura. El bon lector tampoc ho hauria de permetre.

Entès això, vull oferir al lector un poema d’excel·lència. Israel Clarà, escriptor i editor, fa anys que treballa la poesia. L’evolució literària i el treball constant l’han portat fins aquí:

TEORIA DELS COSSOS
(A Konstandinos Kavafis)

Cos meu, recorda el temps que no has tingut
per estimar aquell cos que tu volies.
Recorda’t travessar el llindar dels dies,
camí d’enlloc, per mars de solitud.

Cos meu, recorda els cels, la plenitud,
els cants homèrics que reconeixies
per llargues odissees, que sabies
que un dia et portarien lluny del sud.

Cos meu, recorda sols el que has tingut,
aquell estiu constant que descobries
imaginant-te un cos al teu costat.

Amb una renovada certitud,
travessa lentament el pas dels dies
i estigues agraït d’haver estimat.

*
*
Poema d'Israel Clarà. Collage d'O. X.

3 comentaris:

Teresa ha dit...

He llegit l'article on es parla de política i literatura.
Estic d'acord amb tu: quan escrivim som enmig de l'agora, i això ja ens determina.
No he cregut gaire mai en la literatura de gènere, ni en la literatura infantil, ni...
Crec que el treball literari ha parlar per ell mateix, el lector o lalectora ja el recreen des dels seus propis referents.

Israel Clarà ha dit...

Realment m'ha sorprès aquesta pretesa identificació que alguns volen fer entre Literatura en majúscula i la política, absurda, com des de sempre ha estat absurd intentar definir la Literatura entre masculina o femenina. la literatura és literatura, masculina i femenina. Per això no crec en aquestes etiquietes. Moltíssimes gràcies, amiga Olga, pel regal immens de treure el meu poema en el teu apunt d'avui. T'estic agraït i saps que també els meus versos t'acompanyaran sempre que ho vulguis. Petons.

Jesús M. Tibau ha dit...

Pel simple fet de conviure en societat, ja fem política. I els que volen viure-hi al marge, també en fan.
Els polítics, van a la seva, i els interessos de partit tenen massa importància