SUÏCIDI


*
Les paradoxes que enfronten religions, governs i sentit comú prenen to de partidisme visceral i hipòcrita quan es tracta del néixer i del morir. Els problemes que volten les morts mediatitzades serveixen per tres coses; una de dolenta, que és encendre passions político-religioses; les dues bones són fer avançar la ciència i crear estats més amplis de consciència adreçats a la compassió i a la comprensió.
La paraula 'mort' i tot el que se'n deriva és tabú entre nosaltres. De l'estadi primari de por i càstig no s'ha avançat gens, o poc, cap a l'etapa racional. Rao i fe rares vegades coincideixen. ¿Per què? Perquè una vegada es fa pública una primera opinió, sigui de raó o de fe, immediatament es perverteix. És la condició humana, magistralment expressada per Vasili Grossman en un capítol memorable sobre el bé, a "Vida y destino".
Que vivim en un estadi primari ho he experimentat des que vaig escriure "El Balcón de los Suicidas". No he pogut parlar tranquil·lament del suïcidi amb ningú, amb l'excepció d'un metge savi. La majoria han fer escarafalls sense saber de què anava. Se m'ha dit: "Tu encara viuràs molts anys", com si pensés suïcidar-me l'endemà. La majoria: "els suïcides són bojos". I uns altres: " tu crides la mort", perquè els mostrava la bellíssima cantata 478 de Bach. En canvi a França, una 'Pastorale de la Santé', a Internet des dels bisbats d'Arles i Aix-en-Provence, contenen llargs, comprensius i il·lustratius debats, convidant psiquiatres i experts, a explicar el suïcidi. No parlo d'eutanàsia.
Tinc pensat el meu moment de traspàs, encara que sigui imprevisible. Aquestes situacions s'han de resoldre en privat. Moltes vegades em canto, amb el pare Bach: "Vine, dolça mort". Ràpida i dolça.
*
*
*
L'ombra de la suïcida. Dibuix d'O. X. Nota: aquesta pressumpta suïcida jove la vaig dibuixar i anar a buscar per portar-la a casa a enraonar una estona. Des d'on vivim veiem alguns suïcides. D'ella no n'he sabut res més.

3 comentaris:

Teresa ha dit...

Un tema que no em fa por parlar-ne, perquè es tracta de por.
en realitat por a la vida, i podria semblar un contrasentit. Vida i mort van estretament lligades. La majoria vol morir, no dolçament i conscientment, com tu reclames, sinó que volen morir sense enterar-se'n. Qui no vol enterar-se de la mort tampoc no s'entera de la vida...
Petons dominicals, amiga

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

crec que a mi hem fa més por la mort dels que m'estimo, que la meva pròpia

Antoni Casals i Pascual ha dit...

Suïcidi, suïcidi assistit, eutanàsia, són temes que cremen i que, com dius, generen debats de vegades acarnissats. És un tema del que poques vegades se'n pot fer motiu de conversa serena perquè afecta al més profund de les creences tant dels creients com dels no creients. Í en el fons de tota la controvèrsia, evidentment, el que hi domina és la por. La por, atàvica i cerval, si em permets els mots gairebé grandiloqüents, a la mort. Una por que no té a veure amb l'espècie, sinó amb la cultura.
Gràcies per passar pel meu espai, jo et vaig seguint.