*
El camí de les ànimes de pedra: continuació.
*
Arrels vellíssimes, sinuoses, vives, simulen cossos reptants que es resisteixen a ser descoberts i es retorcen a banda i banda. Són l'entranya, el cordó umbilical, artèria que lliga i nodreix el bosc i gràcies al qual el bosc batega en una persistent lentitud expansiva. Ara, el camí obert les exposa a l'exterior de manera gairebé obscena.
Màquines i llenyataires han contribuït en gran manera a l'imaginari grotesc. Aquí i allà, cornamentes devastades s'aferren a una roca, com part d'un cap vençut en una lluita de titans: són arrels remogudes de ginebre, boix, pi i alzina, que s'havien arrapat a una roca subterrània. El pas repetit de les màquines ha descarnat i després mig enterrat cranis llenyosos, bovins, mandíbules poderoses, conques buides d'ulls vençuts que miro de no trepitjar.
En alguns trams, l'espessetat vegetal forma túnels pietosos que recullen el lament geològic: les profunditats primàries han estat posades al descobert, i cal temps i silenci per assumir les transformacions. Encara això no fóra greu si només hi passessin el caminant observador, el poeta, el genet, l'herbolari.
Els motoristes d'esport (?) esberlen pedres, destrossen plantes, escampen llaunes, vidres i plàstics multicolors entre mates d'orenga, espígol i molsa esponjada. El camí del silenci, les boires i l'exuberància vegetal és violat una i altra vegada en la seva naturalesa recollida.
Potser ja va ser violació obrir-lo. Exposar-lo. La devastació dels llenyataires embrossa el terreny amb muntanyes de brancam sec d'alzina i pi i obre ferides supurants de resina. En llocs civilitzats recullen els sobrants i els trituren. Als nostres boscos obturen i destrueixen, afavorint la propagació de l'incendi. Moltes vegades ho he advertit a forestals, alcaldes, Medi Ambient i a qui correspon. Ni cas.
En boscos calcinats, les petites cares de pedra encara em contemplen amb gest més patètic, d'horror, d'impotència a causa de la seva mateixa immobilitat.
*
*
*
Fons de barranc-1- Dibuix d'O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada