Reus dissabte a la tarda. Llum neta amb cúmuls que es desfan. Arxiu Històric. Biel Ferré, amb paraules acollidores i originals, presenta la conferència que faré per als Joves Escriptors, en convocatòria d'Òmnium Cultural del Baix Camp. Públic atentíssim. Com m'agrada comunicar les troballes de la meva vida literària... Les contemplacions pausades, l'escriptura veloç, l'ínfim i l'universal. Viure totalment el nostre temps. Em vaig descuidar de dir el que sempre em recorda el bon amic Xavier Amorós, a la vista de la indiferència de diaris i televisions generals vers la gent literària de les nostres comarques: "Olga, "ells" són sempre de més amunt, on el paisatge és verd i ric. Nosaltres som de secà, i no comptem per a res". Genial.
De tornada, passem pel tanatori. Ha mort de sobte la nostra bona amiga Núria Delclòs. Núria, ja des de ben jove tocaves el piano als concerts que organitzava a casa el meu avi Gustau Xirinacs. Has estat concertista, professora, activista, present a tot acte cultural amb un entusiasme encomanadís que ara ens farà falta. ¿Com serà Tarragona sense tu? Per això, per les cançons d'en Toldrà, d'en Xavier Gols i pels tangos del nostre Josep Sentís que vas tocar amb tant de sentiment i que estimaves a fons, et dedico la fotografia original del dibuix de De Valerio en una edició de Salabert dels anys vint: UNA LLÀGRIMA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada