En literatura, paraules com "llibertat", "valor", "som-hi", "vinga", "amunt", "avall" i moltes més, usades per elles mateixes, soles, són buides. No volen dir res. Inconcretes, són globus de fira que el vent s'emporta.
La persona necessita concretar, tocar material, i l'escriptor li ha de facilitar els volums necessaris, perquè ens creiem déus però som sant Tomàs, el del tacte.
És temps de migracions. Les de les persones, moltes vegades doloroses.
Les dels ocells, buscant sàviament un lloc millor.
Tota la natura busca sempre un lloc millor.
Per això poso avui una il·lustració preciosa de Michael Foreman per al conte de Daphne du Maurier "Els ocells". És un notable volum de Plaza&Janés, amb dibuixos suggerents per cada conte de l'escriptora.
Almenys dos dels contes d'aquest llibre han estat portats al cinema. Un, per Hitchcok, "Els ocells". Un altre, " Ara no miris", amb el títol "Amenaça a l'ombra" i Donald Sutherland com a protagonista, a Venècia. Comptem també que l'autora va escriure la cèlebre "Rebeca", també filmada per Hitchcok, amb Laurence Olivier i Joan Fontaine, i tindrem l'excel·lència literària per mà d'una dona, que va interessar directors famosos.
Els valors volen, i de quina manera. I massa vegades emigren. Fugen. ¿Què vol dir valor?
Banderoles inútils, incomprensibles, caríssimes, penjades als fanals. Paraules buides, però que buiden les butxaques dels contribuents.
Sort que el reciclatge en fa moneders. Per posar-hi, ¿què?
¿Diners o valors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada