NADAL - 2

Continuació.
Segona cerimònia senzilla: jo era del cor de col·legi i anava a cantar la Missa del Gall a les monges. Després ens quedàvem a dormir als llits de les internes, que eren als seus pobles.
Les monges condescendien a ballar nadales en rotllana amb nosaltres i ens donaven torrons. Tot era alegria i, per a nosaltres, sorpresa, familiaritat, aventura, lluny de la severitat dels dies lectius. L'endemà ens venien a despertar "los angelitos", que en deien elles: una pinta amb paper fi que sona com una flauteta prima, feu-ne la prova. Ens donaven esmorzar, i cap a casa. Aquesta era la part espiritual.
Tercera cerimònia: a casa dels avis es feia el solemne dinar de Nadal, amb capó, vol-au-vents, etc. El capó el rostien en una greixonera amb llard; el llard també s'havia elaborat a casa, i els llardons eren una llaminadura. A la cuina surava una olor irresistible de Festí de Babette. Els preparatius ja alegren el cor dels infants, que sempre esperen. El cap de taula trinxava el capó amb uns estris daurats especials. L'avi Gustau era molt exigent i polit. Un senyor de Barcelona en tots sentits, però integrat a Tarragona, també en tots sentits, començant per la casa on vivim, aquesta preciosa herència. Va morir massa jove; seqüeles de la guerra. Tenien la xerraire cuinera Maria i l'eixerida minyona Paquita, que acollia les meves llàgrimes d'infant. L'avi rebia alguna cistella al despatx de la Delegació, i allò, a la canalla, encara ens agradava més. En quedar vídua la iaia, tot va canviar.
Continuarà.
Però recordeu Paul Auster.


Nit de Nadal. Aquarel·la de Carl Larsson

Cap comentari: