Cesare Pavese va acompanyar la meva joventut amb els seus llibres. Torí, els turons de Torí, tot ell concentrat en el foc dels turons. Converses lacòniques, desmenjament del viure. Vaig comprar gairebé totes les seves obres.
Va morir l'estiu de 1950. Va néixer el 1908, i aquest any és el seu centenari. A partir del seu dietari, vaig elaborar una teoria sobre el seu suïcidi en un hotel, la mateixa nit que li concedien un premi de prestigi. La seva mort tenia uns altres ulls que els de la fama.
Si escolteu el seu poema potser més famós, "Vindrà la mort i tindrà els teus ulls", en la veu de Vittorio Gassman, en quedareu marcats. És a la xarxa.
Editorial Òmicron, de Badalona, ha homenatjat Pavese amb l'edició d'un volum dels seus poemes, "Vindrà la mort i tindrà els teus ulls", en català-italià, a cura d'Israel Clarà i Maria-Isabel Segarra. Val la pena tenir-ho en compte, sobretot els historiadors literaris, creguts, que tant sovint "ignoren" la realitat.
Jo sé quins ulls tindrà la meva mort. Per això vaig escriure: "Força de les rutes nocturnes, que desborda qualsevol límit: anem-hi".
Si pot ser un capvespre encès, com aquest d'estiu a Mont-ral, millor.
Fotografia: Capvespre a Mont-ral. O.X.
1 comentari:
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi...
Amb aquest poemari cru em vaig iniciar amb el món pavesià. Gràcies per fer-ne memòria, encara que sigui en un bloc fora d'Itàlia.
Una salutació des del Baix Penedès, d.
Publica un comentari a l'entrada