MIRÓ-ROYO-ROSSELLÓ-LA FARINERA


Llibre "Miró-Royo. La Farinera de Tarragona, el teler del món". Esplèndid el llibre il·lustrat escrit per Josep Maria Rosselló, publicat per Viena Edicions amb el patrocini de la Diputació de Tarragona i tutelat pel Museu d'Art Modern. Vaig tenir l'honor de presentar-lo ahir al vespre.
La Farinera, en efecte, els anys 70 va ser el teler del món. Miró i Royo, però molts altres que ens acompanyaven. Va ser el temps de la glòria, de la projecció internacional de Tarragona. Després, la Farinera va ser enderrocada. Un dels grans i famosos tapissos es va cremar amb el World Trade Center. Simbòlic tot.
El dibuix de Miró que avui exposo no és pas del llibre La Farinera, sinó d'un molt més modest. Però com que ens vam endinsar amb la memòria particular i col·lectiva a la dècada dels 70-80, faig aquí el record del Miró que vaig conèixer. Joan Miró em va acompanyar de bracet perquè jo havia guanyat la Flor Natural als Jocs de Barcelona. Marxa interpretada per la Guàrdia Urbana, vestits llargs, solemnitats al Saló de Cent: era el temps dels primers ajuntaments democràtics. El llibre guardonat es diu "Llençol de noces" (Proa, Óssa Menor). Miró, amb el seu somriure, en va voler il·lustrar un poema. Ventura Gassol em va atorgar el títol de Mestra en Gai Saber.
Per Tarragona, amb la Farinera i els tapissos universals, els 70 van ser rutilants. Per a mi, en la meva mesura particular, també.