M'estic fent l'autobiografia en collages. Sense lletra, només títols. Autobiografia de nena a jove, ja és suficient. La idea és sempre la mateixa: una dona (el meu jo figurat) mira la nena que va ser ( també figurada). Amb els meus símbols: música, pintura, llibres, l'osset Mateu, els cavalls -les nines no m'han agradat mai, però els cavalls sí-, les muntanyes, el mar... ¡són universos!
Revistes de tota mena, tisores, pega, paper, llapis. Material simple. Costa de trobar, classificar, harmonitzar. Però, quina riquesa en surt.
Quan sóc a la tauleta retallant, desapareix el món que m'envolta i sorgeixen la memòria i el desig: palaus, teulades confortables, ambients, moments. Sóc viscontiniana i es nota.
Com li ocorria a Lampedusa, la memòria es torna infinita i sense límit.
El meu temps és el de nena, de noia, de dona i ara de dona gran. El d'ahir i el d'avui.Tots són el meu temps.
Dóno vida i art al paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada