PERPLEXITATS
*
28-11-12
*
Avui que és sant
Ruf i fa efectivament un dia rúfol, exposo dues perplexitats.
1 – Em volen fer una enquesta per
telèfon sobre consum d’aigua. El primer que pregunten és l’edat. Sempre em nego
a respondre aquesta dada fins que no sé el tipus de preguntes. La
qüestió, en aquesta i en moltes altres, sol ser que la franja d’edat contemplada a l’enquesta arriba fins els 74
anys. Li dic a la dona: “Perfecte. Es veu que la gent més gran no gastem aigua,
doncs. Passi-ho bé.” De manera que, a banda de veure’m exclosa de força coses,
ara tampoc compto per a la despesa d’aigua. Es veu que em rento en sec, com a
la tintoreria. I la roba també. I el vàter vaporitza el producte. Coi.
2 – Un titular del diari local,
d’aquells que em col·lecciono per si cal fer una xerrada amena, diu així: “Un
cazador dispara a un “boletaire” al confundirlo con una paloma.” Aclareixo que
el caçador no va matar l’home. Ara bé, un boletaire, ara ja sense les cometes
de l’original, sol anar inclinat cap a terra. Un colom silvestre, tórtora o
tudó, si no han emigrat i si hi ha gent pel mig, solen fugir o quedar-se a les
branques com més amunt millor. Em
pregunto si aquest boletaire buscava rovellons o fredolics enfilat als arbres.
Una modalitat no vista fins ara, però tot comença un dia o altre. Els casos
d’accidents entre gent emboscada solen ser la confusió amb senglars, i llavors
el tir és gairebé sempre mortal. Encara bo que aquest “expert” caçador sembla
que només anava per ocells. Per coloms de la pau. Recoi.
*
Collage d’OX. Colom al plat.
12 comentaris:
Vull pensar que aquestes dues perplexitats són fruit del dia rúfol que fa honor al sant. La segona encara la puc mig entendre, hi ha caçadors que no tenen gaire bon ull; però la primera la trobo surrealista, els resultats de l'enquesta no serà gaire representatius si segueixen aquests estranys criteris.
Cal vigilar les enquestes, ja que darrerament les carrega el dimoni, igual com les escopetes d’alguns caçadors.
Caram, així sembla que has assolit la sostenibilitat total, la màxima aspiració ecològica de l'espècie humana! No gastes ni un sol metre cúbic en la vida diària. Premi Medi Ambient ja!
perplexa m'he quedat
He rigut ben de gust (aquests dies convé riure una mica, sinó ens neulirem!) amb les històries que expliques i que, ben cert, provoquen perplexitat.
Qui no gasta aigua tampoc l'ha de pagar, oi? Les dues històries són boníssimes.
Cada cap de setmana, tan bon punt clareja, comença el concert d'escopetes al poble on vivim, que casualment també és el del caçador de boletaires (idea per a un nou programa de TV3). Caminar pels boscos del Tarragonès s'ha convertit en un esport de risc, i parlo d'anar seguint camins, no d'endinsar-se al bosc, això ja hem deixat de fer-ho després d'agradables trobades amb els caçadors que et miren arrogants escopeta en mà. Un cop has aconseguit esquivar els cartutxos t'empudegaran amb el gasoil dels seus tot terrenys que han usat per anar fins al peu (o la pota) de les seves preses. Un esport ben saludable.
El boletaire no buscava espècies grimpadores: un cop disparat al colom el caçador va veure que es movia alguna cosa per terra i el va rematar. Tothom sap que els tudons són durs de pelar.
La marmota de Cauterets
Jo no espero ni a que empreguntin la edat. Per sistema no responc a enquestes. No hi crec. Desprès extreuen estadístiques que s'interpreten segons l'hi semble a l'interpretador.
¡Ah! Qué et semblaria si els voletaires penjessin a la pared del menjador algun cap de caçador?
Una abraçada: Joan Josep
A mi m'agrada d'anar a buscar bolets, però no vull que em matin! Ho trobo molt fort.
Quina gràcia, m'imagino al boletaire buscant bolets dalt de l'arbre...
A mi fa pocs dies també em van trucar per fer-me aquesta enquesta sobre l'aigua, però es veu que la franja d'edat on estic inclosa, ja estava coberta...
Bona nit, Olga.
Hi ha molts móns però són aquí, que diuen.
L'altre dia, en passar per davant d'un ambulatori un noi em va aturar, em va dir que feien una enquesta sobre dolor, a gent 'gran', o sigui que ja cercaven la meva franja (i més). Després de manifestar-li que de tant en tant, amb la humitat barcelonina, em feia mal l'esquena, el genoll, en fi, coses normaletes, em va dir, tallant la conversa:
-Ah, no ens interessa, només busquem gent que tingui dolor cada dia.
Al cap d'uns dies em va telefonar una noia, també per parlar de dolors, es veu que deu ser el tema estrella a partir dels seixanta, era per oferir-me un massatge gratuït de prova en un xiringuito sobre el tema que han muntat pel barri.
-Ja sap que a la seva edat bla, bla, bla -em va insistir.
Món de mones.
He tingut aquesta sensació de veure't exclòs en una enquesta. Era sobre transport i mobilitat. Resulta que llavors era usuari (crític i descontent) de transport públic. En aquell cas, l'enquestadora volia només la persona de més edat de casa que resultava ser la meva parella i que no utilitzava transport públic... Suposo que a l'enquesta haurà posat: "satisfeta" "no utilitza" i el polític haurà pogut dir que l'usuari està content!
perplexitats
Publica un comentari a l'entrada