ELS TRES VOTANTS


 

 
ELS TRES VOTANTS

-Conte per a un dia d’eleccions-

*
17-11-12
*
 
           Tots tres anaven a votar com estava manat i decidit: l’un darrere l’altre. Nicolau Sicau, Oriol Sifasol i Maria Siplovia.

            Eren jubilats i veïns d’escala, cadascun sol al seu pis de propietat però sempre fent colla al carrer, al cafè, al teatre, en fi, a la vida social de la ciutat.

            Nicolau Sicau era joier. Havia tingut una mala experiència en caure-li al damunt quan anava al casino una torreta amb el pi que una formació política regalava en campanya.

            Oriol era músic. Havia tingut una mala experiència en tirar-li algú des d’una finestra una torreta d’alfàbrega que regalava una formació política en campanya.

            Maria Siplovia era bibliotecària. Havia tingut una mala experiència quan una furgoneta carregada amb cartells electorals va derrapar a causa de la pluja, es va obrir i li va abocar al damunt tot de còpies de la mateixa cara.

            Quan tocava anar a votar, sortien de casa, es donaven la mà, l’un mirava els balcons, l’altre les finestres i l’última si estava núvol.

            Per descomptat que no votaven cap de les formacions que els havien atacat.

            Després solien anar tots tres al mateix restaurant i a la mateixa taula. En acabar de dinar, demanaven xartrès, se’n bevien una bona copa i feien botifarra tots alhora dient: ¡que es fotin!

            *
Conte i collage d'OX

11 comentaris:

Lapsus calami ha dit...

Doncs, que es fotin!! A l'Oriol la música li ve per l'ADN, oi? Sifasol, què podia ser sinó músic? Molt bo!

GLÒRIA ha dit...

No descubreixo res però quina traça amb els contes!, també hauria d'afegir.

Helena Bonals ha dit...

Aquestes males experiències simbòliques són molt ben trobades!

Joan Josep Tamburini ha dit...

A mi em va caure a sobra un regalet d'una gavina...O sigui que ja saps la conclusió. Una abraçada: Joan Josep

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El vot, tan important i tan relatiu.
Molta gent sempre vota el mateix, peti qui peti, "no nos moverán". Altres no. D'aquest vot mesurat segons les circumstàncies en què es donen les eleccions se'n diu vot útil.

M. Roser ha dit...

Un conte molt apropiat Olga...I és clar que els tres avis, ja estan de tornada de tot...Que els deixin gaudir en pau de la seva , segur que minsa, jubilació!
Petons.

Clidice ha dit...

Les "grans idees" d'alguns partits sempre acaben caient en el ridícul més espantós. Ja fan bé, ja, de creure en ben poca cosa. Salut!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si anaven a votar, ja feien molt!

Loreto Giralt Turón ha dit...

si recordéssim totes les greuges dels polítics, no en votariem a cap. Trobo que és porten prou bé aquests personatges.

El porquet ha dit...

El problema és que ningú els assegura que aquell partit pel qual han optat no els faci caure el cel al cap un dia d'aquests.

Jordi Dorca ha dit...

Posats a triar, jo em quedo amb la mala experiència de les torretes. Les cares dels candidats em fan venir basarda, unes més que altres, és clar.