PARAULA DE SALVADOR


PARAULES DE SALVADOR

*

29-11-12

*

El meu metge de capçalera és molt ferm. Avui m’ha dit les paraules més reconfortants que m’han adreçat en molts anys, i per això he vist el dia més clar i he tornat a casa amb el cervell també il·luminat.

            Feia molt de temps que no hi anava, però sí que havia acudit a especialistes diversos i, completat el recorregut, calia informar el metge de capçalera. Les visites al CAP procuro que siguin breus, la concisió és un aprenentatge útil, tant com el saber escoltar. Acabada la consulta hem canviat unes impressions sobre els fets polítics d’aquests dies. “Per la meva edat, ja no podré veure la terra promesa”, li dic movent el cap dubitativa. Llavors ell, decidit, em respon: “¡Jo la cuidaré fins que la pugui veure!”

            ¿És fe, esperança, caritat o totes tres coses plegades?

            El metge es diu Salvador. ¿Salven, les paraules?
 
           *
           Collage d'OX. Sèrie: Últimes llums
 

 

14 comentaris:

Carme ha dit...

I tant que salven les paraules!

Tantes vegades m'han salvat! tantes vegades he salvat amb elles!

Deixa't cuidar, deixa't salvar i no en dubtis pas: veuràs la terra promesa!

No podem deixar de creure-hi, Olga!

Quina sort tenir un metge salvador! :) I Salvador!

Salvador Macip ha dit...

Que bé tenir una relació així amb el teu metge! És com hauria de ser, però avui en dia costa molt. A vegades ens oblidem que els metges han de "salvar" amb els fets, però també amb les paraules, perquè els pacients també són persones. (Gran nom per a un metge, per cert... ;-)).

novesflors ha dit...

Sens dubte, les paraules poden destruir però també poden salvar. Heus ací el seu gran poder.

Jo també tinc una metgessa meravellosa. Es diu Reme ;)

Helena Bonals ha dit...

Un nom molt maco (com Salvador Oliva, per exemple)! Tant de bo puguis veure la terra promesa!

M. Roser ha dit...

Quin metge tan encantador i tan humà...Jo sempre dic que, de vegades, fa més efecte una paraula amable que una pastilla...
Petons Olga.

Júlia ha dit...

Doncs és una sort, un bon metge és un tresor i em temo que n'hi ha pocs, de vegades no és culpa d'ells sinó del sistema però també me n'he trobat de tota mena, alguns de molt lamentables pel que fa a l'atenció humana.

Galionar ha dit...

Olga, tingues-ne cura, d'aquest metge, tu també, perquè et duri per sempre. El poder de les paraules, per bé o per mal, inqüestionable. Quina sort, poder tenir un metge així...!
Una abraçada!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les paraules sàviament pronunciades ens ajuden a copsar millor la realitat i, segons els cas, a veure-la de forma positiva.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En la pràctica mèdica, les paraules i la cura en dir-les són la meitat de la medicina.
Respecte de la terra promesa, hi som al damunt, però encara no ens l'hem guanyada.
Abraçades

jaka ha dit...

Ai, el Salva !!! ja es metge, de petit venia per allí al jardí a jugar... passa el temps...

Petons,

cantireta ha dit...

El meu es diu Miquel. Al besllum li veig les ales.

Les paraules, a casa nostra, han bastit un món. Més que els medicaments.

Petons.

Camil.la Pérez Salvà ha dit...

Quina sort tenir un metge de capçalera així.
Diu que: La llengua no té ossos però en trenca de ben grossos.

Rachel ha dit...

Oi tant que salven! Les paraules no són només paraules. Quan les deies anar, la màgia que els acompanya els transforma amb alguna cosa més...

Manel Aljama ha dit...

La gallineta segueix tenint les mateixes idees (i ganes) que abans, "la gallina ha dit que no"
Salut