IDENTITAT I
SÍMBOLS
*
13-11-12
*
Ahir al vespre
vam assistir a la presentació del llibre “Mitologia, Simbologia, Literatura”,
recull d’articles d’autors varis. El presentador lloava de manera encesa i
convincent els símbols catalans que han fet la nostra Història, i la gent que
s’hi ha sentit i s’hi sent identificada, sempre amb el fons mai discutit de la
bandera.
Al migdia, amb un sol resplendent,
davant del Balcó, o sigui, sota de casa nostra, es muntava una plataforma
electoral, amb taulat pels nombrosos periodistes, altaveus pels personatges
i... una bandera del país. El símbol. Fins aquí tot
normalet. Arriben els personatges amb el convidat de fora que solen portar els
partits com a reforç. Abans de posar el peu a les escales del Balcó, retiren la
bandera. Ens en vam sorprendre. No sabíem quin partit era aquell. Va pujar un
periodista a retratar el conjunt des del nostre balcó, que de vegades serveix
de tribuna: “Són els socialistes”, ens va informar.
Sembla, doncs, que aquesta formació
no s’identifica amb el símbol.
*
Collage d’OX . Netsukes eròtics japonesos.
13 comentaris:
No és cap novetat.
No em sorprèn gaire, no... per no dir gens...
AN RUBALCAVA OI?.....ELS "SOCIATES"TENEN QUE DECIDIR ENTRE IDEOLOGIA O PSOE,CATALUNYA O ESPANYA,O PERDERAN BOUS I ESQUELLES.
Em sembla molt entenedora la metàfora del teu collage, per allò de "tenir la paella pel mànec"; però em sembla que ni així...
Els socialistes tenen molt clar el país que defensen i representen, ens ho han demostrat moltes vegades. Tot plegat fa pena per no dir una altre cosa.
Han anat de mal en pitjor, ho sento pels pioners tot i que ja no en queden, em sembla.
Quan anava a la universitat, vaig assistir a dues reunions clandestines amb eb Pallach (e.p.d). Es formaba el PSC reagrupament. Desprès es van unir amb el PSC a seques d'en Raventós. On ha quedat tot allò? Una abraçada: Joan Josep
Ja veig que estàs a primera fila de les mogudes polítiques, vull dir com espectadora, per això del balcó...
Suposo que amb l' anar i venir de banderes, ja deus tenir clar de quin peu calcen cada una de les formacions que aterren sota el teu balcó...
I què podem esperar d'un partit que, a darrera hora, ha d'aferrar-se a un federalisme que ni ells mateixos es creuen? Els socialistes pretenen que les coses no canviin, volen mantenir l'estatus quo. Per tant aposten per Espanya. Un petó
No s'identifiquen perquè no saben qui són. Quin garbuix han muntat entre psoe, psc, independentistes, federalistes, unionistes. Una olla de grills, Olga. Jo, com la Júlia, també ho lamento pels que varen començar amb bona fe i ànsia reformista. Que se n'ha fet de tot això?
Salut!
Alguns partits ja fa dies que han dissolt la seva identitat amb el país.
Vaig fer un comentari d'aquest llibre en una de les meves columnes.
Respecte de l'anècdota que expliques, el que no s'entén és que hi hagués hagut gent de bona fe que creguessin que el PSC fos PSC, vull dir amb la C, ja que molt aviat la C es va esvair de les sigles. Amb paciència, només cal anar repassant l'hemeroteca per veure-ho.
Són una gent "sensata" -no assenyada-, gent que no vol haver de decidir.
Publica un comentari a l'entrada