VAGA L’ESPERIT DEL LLIBRE...
*
28-10-12
*
S’acosta novembre, conegut com el mes de les ànimes. Ànimes: esperits,
ectoplasmes, focs follets, espectres, fantasmes, fluids fosforescents, focs de
sant Telm, vapors insidiosos, consciències enyorades, aparicions, benaventurats,
desventurats, aventurats...
M’acaben de comunicar la
descatalogació d’un altre llibre meu, per cert molt ben editat: “El viatge”
(Comte d’Aure). Un bon dietari, per qui no sabia que també he escrit dietaris,
gènere molt del meu gust tant per llegir els dels altres com per escriure els
meus, però poques vegades, ai, esmentat pels historiadors literaris. No hi
veuen més enllà del que els interessa. El dietari mostra l’autor viu, amb o
sense condicionants, però en plenitud.
El dietari és el cervell de l’autor. El capità al pont de comandament quan
encara pot dirigir la seva embarcació.
Aquest cos meu –també en diuen
corpus literari - ara va al desguàs i tindrà un dels tres destins on són
abocats els llibres: guillotinats, cremats o bé ofegats per inundació, segons
experiències viscudes. Com més llibres ha escrit, més l’obra de l’autor es va
aprimant, aprimant, fins expirar com una llàntia indecisa. Queden, això sí,
bocinets, estrips, andròmines del que és la vida d’un autor i que des d’ara
formen l’esperit que vaga esperant una carbassa encesa que li assenyali el
camí, o un panellet que li endolceixi l’amargura d’haver perdut la vida sense
cap profit.
*
Descomposició en robins. OX
8 comentaris:
A mi també m'acaben de descatalogar el conte infantil, perquè ja havia finit el contracte amb l'editorial( també Comte d'Aure), i jo els vaig demanar que els que quedessin no els destruïssin, que els donessin a alguna biblioteca, o casal infantil d'alguns barris marginats, que no tinguin recursos...
Jo vaig donar la idea si ho faran o no, ja dependrà de la seva sensibil·litat...
Petons de bona nit.
Hi ha coses que escapen de la meva capacitat de comprensió.
No s'hi pot fer res, Olga?
Em sap greu...
Una abraçada.
I no te'ls poden donar a tu? Ni que sigui per regalar-los a tort i a dret... jo tampoc ho entenc... gens.
És trista la fi dels llibres, tant de l'objecte (cremat, diluït) com del concepte (la descatalogació permanent). Si per alguna cosa m'agraden els ebooks és perquè és la forma que el teu corpus aconsegueixi la immortalitat (digital).
Almenys pensa que, aquell lector que va adquirir el llibre, sempre el tindrà a casa, a la seva llibreria i el podrà llegir i rellegir sempre que vulgui. Fins i tot, el llegarà a la següent generació i així, la vida d'aquest llibre, s'allargassarà més enllà de la seva descatalogació. Els lectors li donaran la seva vida.
I així et podràs menjar un panellet ben dolç, tot i que tampoc et caldria si el que vols és amagar l'amargura que comentes, doncs segur que de profit n'has tret i en trauràs.
A la natura i al món, poca cosa queda per sempre i, més aviat, tot es transforma. Amt tot, algunes coses i determinades persones deixen un bon pòsit.
Això de la descatalogació de llibres, pel·lícules etc fa molta angúnia. Espero que la informàtica, que diuen que mai s'esborra del tot, ho pal·liarà.
Quant als dietaris,no creus que el bloc ve a ser-ne una mena?
No sé si és el canvi d'horari o la tardor, però aquesta notícia acaba de tombar-me. El meu pare ha sabut avui que no li donen un premi, declarat desert.
Publica un comentari a l'entrada