“POLVO AFORTUNADO”
*
22-10-12
*
L’antiga fórmula per aplicar la cendra al front els dimecres quaresmals dits
precisament de cendra és: “Pulvis eris / et pulvis reverteris”. Com que em van educar en religió franquista,
la traducció era: “Polvo eres / y en polvo te convertirás.” (Advertim que la
traducció ja no rima). Per tal de complir amb el Gènesi i aprofitar l’efusió de
vida que corre pel món sense control ni mesura, després del Concili Vaticà II
es va completar la fórmula, que fins al moment ha quedat així: “Polvo eres / y
en polvo te convertirás: / si entretanto echas un polvo, / afortunado serás.”
La fotografia adjunta mostra
el meu avi Gustau Xirinachs Raymat (sic), indicat amb una creueta, amb alguns
dels seus amics. Quan he volgut investigar els meus gens, inclinacions i
aficions macabres, me les he pogut explicar gràcies a aquest retrat: ells ja es
fotien del mort i de qui el vetlla. No sé els noms dels amics, i aquestes
llacunes em desassosseguen, com a Pessoa. M’explicava la iaia Lola que un dels
amics de l’avi, que era capellà, es treia la sotana per anar al cabaret. ¿Deu
ser el de la foto o ara li atribueixo el que no era? Cara de pinxo sí que la
fa, l’home. De saber-se-les totes, vaja. ¿Com devia distribuir el “polvo”,
“pulvis”, cendra, o el que sigui el capellà aquest? M’hauria agradat tant
haver-lo conegut... El somriure de Gustau és d’una sornegueria delicada. Ell
era alhora delicat i ferm, fill de militar i delegat d’Explosius. ¡Quina
herència paterna, la meva...! Ell és el més alt, el dominant, el senyoret de
Barcelona. Queda per demostrar, també, de qui era la calavera mascota. Quan he
escrit les històries de l’esquelet viu d’Horaci Vergés, almenys sempre l’he fet
sencer. I savi. He millorat l’herència.
*
Fotografia d’arxiu familiar.
6 comentaris:
Molt bona la foto i també el comentari. Que en devien fer de forolla! I que no falti.
El senyor que té la calavera a sobre del muscle no sembla passar-ho gaire bé, però l’escena em recorda allò de “Fotre-se’n del mort i de qui el vetlla” i més si era abans d’anar cap al cabaret i amb un capellà a la colla.
Està bé de treure la pols a les fotos!
feta als temps que corren la fotografia, de ben segur que escandalitzaria arreu. Abans també, segurament, però només a les beates, que els xicots bé que havien d'aprendre el que és la vida!
La veritat és que tots fan una mica de pinta de cràpules, només una mica, eh?, Segur que feien tronar i ploure!
M'encanten les fotos antigues,
d'aquell blanc una mica esgrogueït!
Petons.
Hola Olga!
Si m'envies una adreça de correu electrònic a
acanobe(arroba)gmail.com
et faré arribar un vídeo d'un confessionari molt divertit.
Antònia
Publica un comentari a l'entrada