MESTRAL
*
27-10-12
*
Entra el primer aire fresc des de la primavera passada. Salut. Quan
s’anuncia mestral, només el temps de dir-lo ja és aquí, tot a l’inrevés de la
pluja.
Hauré d’escriure per curar.
Fereix, i molt, el soroll polític. La repetició dels discurs. La duresa del
buit electoral. La ira dels que ens insulten, somriuen i promouen, per exemple,
boicot contra els productes catalans: l’acabo de sentir des de la
nacionalcatòlica 13 dels bisbes, la mateixa que ja a l’estiu representava tot
Espanya (¿o només Castella?) quan pronunciava amb l’amanerat parlar madrileny: “les
tendremos que mandar nuestro dinero a los catalanes”; “tendremos que mandar los
tanques a Cataluña” (documentat tot).
Sí, estimat Joan Josep
Tamburini, ja sé que em vas dir que no fos masoquista i no l’escoltés. I no en
sóc, però és que no em sé avenir de la maldat quan arriba d’on arriba, que
hauria de ser paraula balsàmica i és mortal.
Hauré d’escriure dolç, de
pastís de xocolata acabat de fer al meu vell forn; de les curioses i delicioses
”Cañitas” (sí, només en castellà) de fuet d’Olot Espuña que hem descobert al
súper; del graner, on la filla ha comprat les ametlles mòltes, els pinyons, tot
el necessari per fer els panellets a casa seva, on ens convidarà per Tots Sants
perquè estem sols, i la companyia també cura; de la gran amabilitat de les
bibliotecàries que han organitzat un acte pel 31 (i altres més endavant) on es
llegiran textos meus, hi haurà música i portaran panellets i mistela pagats per
elles; i somriurem, i oblidarem no els pobres, com escrivia Papasseit, sinó els
polítics, que ens voldrien morts i que realment ens fan morir. Almenys,
estimats amics, que la mort sigui dolça.
*
Un d’aquests dies. OX
12 comentaris:
Ens queda el consol de les coses més properes, les dolces, com tu dius, llaminadures i afecte i proximitat.
Hem de mirar de no deixar-nos afectar i contaminar massa, Olga.
Es que els bisbes, como homes que són ensopeguen dos cops amb la mateixa pedra. Es van picad de nassos amb la COPE i el Jimenez Losantos i ara els ventaran un'altra castanya amb la dixosa 13 dels nassos. Però que vols fer-hi hi han dos factors determinants. Un, la gent amb la que hivas. Ells s'han rodejat de gent amb mala llet. Dos, els dixosos diners. Unaradio Com radio Estel no dóna diners. La COPE, des de que va haver de moderar-se ha perdut molta audiència i això vol dir calers. Per mantenir la 13, han de ser agressius i pocasoltes.
El fuet Espuña el conec de fa molts anys. Vaig tenir a classe a Girona un fill. Ara ja ha de ser grandet. Com l'Albertí dels embutits La Selva, que el vaig tenir dos anys. El seu pare, quan arribaven les colònies m'enviaba una caixa d'embitits que en teniem per les colònies i totes les sortides que feiem amb els escoltes de Cassà. Una abraçada: Joan Josep
Escriure et curarà, no ho dubtis, Olga, i l'afecte sincer i acollidor de les grans persones senzilles et recordarà quines són les prioritats per les quals la vida val la pena...
Una abraçada.
El fred i el foc es complementen en aquesta època de l'any.
Saps trobar lo més bo del moment, el més dolç, la generositat, el teu do, ...jo no en se de dir-ho, però t'entenc, ara només manca convertit-ho amb eines per seguir. Ben vius! Amb joia.
L'última que he sentit, que el nostre himne promou la violència, pel cop de falç...
Sort que tenim coses que ens distreuen de tanta política agressiva... Com per exemple celebrar la castanyera amb les persones que estimem...
Petonets
Perdó, volia dir celebrar "la castanyada", si ja ens fan desbarrar i tot...
Que la mort sigui dolça i que no tingui pressa.
I que Castella no acabi matant també Castella a base de verí.ndkag 20
Suposo que no es pot decidir ben bé el què s'esxriu. Surt el que surt, però el final del teu post és ben dolç i m'ha fet oblidar el seu principi amarg i trist.
(Jo aquests canals els poso per riure, a la que noto que ja no em fan aquest efecte, que les burrades que diuen superen l'absurd i em posen de mala llet, canvio de canal)
Avui ha bufat el vent ben fred i ben fort a València. Donava gust i por alhora. Mai no he posat aquests canals. Ni els dies que estic de millor humor, sobretot els que estic content. Una abraçada.
El mestral és un vent sec, sanitari, però quan per l'hivern bufa el gregal ja cal tapar-se bé.
Publica un comentari a l'entrada