LLIBRES COM OUS, PERÒ MENYS
*
30-10-12
*
Era de nit, pobrissons meus, i sort que no plovia... Ja he notat que qui
llença llibres els sol posar dins d’una bossa i generalment sobre un contenidor
i al nivell dels ulls. Considerats. Qui arriba primer, pot triar de gust. A
nosaltres només ens quedava el rebuig, variat com els panellets. No obstant
això, vaig remenar la paradeta nocturna per agafar-ne quatre o cinc, res de
l’altre món, que diria aquell. Abrigadets (els llibres) i cap a casa.
No era bookcrossing, allò. En tinc mala
experiència, del bk.: des que vaig deixar un llibre meu al banc del passeig i
després la canalla en feia barques a la basseta, s’ha acabat. Ara, si vull, els
tiro en bústies: sóc la repartidora misteriosa, i Vicenç i jo riem com si
féssim una malifeta. Potser sí que qui els rep em maleeix, aneu a saber.
¡Marededéu dels ous, vigileu
els nostres llibres! Van cars. Fa poc dies, no ho recordava, perquè ja hi estic
feta i no hi pateixo ni gota, em descatalogaven “Pavana per un tauró” (Columna),
llibre que, de ser escrit a centreeuropa ja l’haurien traduït aquí. L’editor em
demanava 50 eurets si volia que me n’enviessin uns quants dels que se solen
donar abans del sacrifici, i que jo sempre demano, per regalar a qui
s’ho mereix; ara el senyor Lara ja no regala res. Doncs tots els taurons a mar,
apa. Quins ous. (En la pronúncia xava, si dius quins ous pot resultar quins
sous, ens fixem molt en aquests jocs de paraules.)
Però pel que anava. Dins d’un
dels llibres, ben plegat, hi havia un full de prestació d’atur de l’any 87. Cal
deduir que l’antic aturat ja ho era del tot i els descendents, amb nocturnitat,
li havien llençat la minsa biblioteca. Ja podria començar un conte calderià.
Costa, col·locar llibres, vells o nous. No serveixen ni per fer una truita,
¡marededéudelsous!, que dic jo, no en Higgins aquesta vegada.
*
Collage postal d’OX
8 comentaris:
Olga,
qui no et vulgui llegir, que es foti!
Escriure és un plaer íntim que es converteix en un acte filantròpic quan l’obra es publica, i en una mostra de generositat si el llibre es regala.
Ara per ara una part de la societat no és capaç de valorar l’esforç ni l’art d’alguns escriptors (sobre tot dels que no estem d’actualitat per qüestions varies o ovaries), però ens queda l’escalf que refem de les persones que ens són més properes, alhora que la satisfacció d’un treball en el qual creiem.
També el que expliques del llibre fet barquetes pels nens té una lectura poètica. Tots els teus pensaments navegant ves a saber on, i els nens rient. Fantàstic.
El llibre subjecte o objecte. Ai las! mai en sortirem!
És veritat costa col·locar llibres. Jo tenia una geografia universal i com que m'havia quedat desfasada me'n volia desfer i no hi havia manera de col·locar-la enlloc( de gratis), finalment vaig pagar( els ports), perquè me la vinguessin a buscar d'una associació dedicada als més pobres...
Petons.
Quan vam buidar el pis dels meus pares un senyor d'aquests que recullen coses velles i esbrinen si en troben una o dos que paguin la pena em va comentar: 'senyora, els llibres pesen molt i valen molt poc'.
Encara bo que a la biblio del barri els pots baixar, és una mena de boockcrossing controlat i civilitzat, tot i que em temo que més d'un deu fer la fi del cagalàstics. També és cert que molta gent baixa coses infumables, atrotinades i surrealistes però de tant en tant hi trobo grans perles.
Això de la fi de les edicions i la destrucció del que queda és ben horrible tot i que ja t'hi acostumes, com a tot. Em va dir una bibliotecària que més del noranta i tants per cents del que es publica als dos anys és pasta de paper. Quin món, aquest.
Sento la descatalogació de "Pavana per un tauró difunt".
Tot i que a mi no m'agrada del tot, vull dir, això del llibre electrònic, com diu un altre autor que també té molt llibres descatalogats i difunts, ara els ha fet ressucitar en el món digital per a qui els vulgui llegir.
Té molta més feina escriure el llibre que convertir-los en format digital.
Jo no m'ho pensaria.
Ais... llençar llibres és com llençar cervells...
Publica un comentari a l'entrada