*
16-10-12
*
Era una valenciana sulfurada,
tota de greix vermell i gran papada,
ninot de falla en pasta enverinada,
amb cara gladiadora i mal pastada.
Seia en piràmide, manant des de l’alçada,
era una gran Gorgona enfurismada
niu d’escurçons des de la gola asclada,
ella mateixa llengua intoxicada;
perquè de valenciana és renegada
i contra Òmium Cultural pontificava:
no va dir pas ‘xiquets’, la malparlada,
sinó que els catalans pretenen ara
ensenyar els valencians la parla clara,
i ho escup amb llengua l’altra, mal dictada,
els ulls fugint de l’òrbita, llunàtica,
com Júpiter amb fletxes i tronada.
Ai xiquets valencians, ai quina falla
que tants d’anys aguanteu aquí plantada:
ja hauríeu de pensar en la petardada,
i en la cremà en feroç espetegada.
*
Lo Gayter del Francolí
(Amb permís de Quevedo i els seus nassos i dedicat als exabruptes
–televisats- que ahir al vespre va proferir la falla.)
Imatge de Niki de Saint Phalle, al llibre editat per la Fundació Joan
10 comentaris:
Potser li diuen Rita?, i no pas la Cantaora; o sí, ves a saber. Petarda, de segur.
Ai! dels blaveros renegats,
que seran cremats en foguera pública
quan ja no siguin d'utilitat.
Uf! quina xamba haver-m'ho estalviat! És que se'm posen els nervis nerviosos amb la susdita.
plas,plas,plas,plas!
Verinosa, verinosa aquest escurçó, o ens inventem la paraula escurçona?
És vomitiu l'ús que en fan de l'enfrontament lingüístic. Penós. Als tribunals se'ls hauria de dur si no és que aquets també es mouen entre l'exabrupte bucal i la flatulència fètida.
Molt trist.
No sé pas què defensa aquesta senyora a qui no he sentit mai parlar en valencià. Bé, sí que sé el que defensa (de vegades la retòrica em perd).
M'ha fet gràcia que avui coincidíssim en falleres petardes (encara que la meva és més bufona).
Ah, Lo Gaiter està ben inspirat, i no només a l'hora de fer versos sinó de dir ben clar el que cal dir ben clar.
Déu nos en guard d'una fallera com aquesta...
Petons.
Aquests versos sí que haurien de televisar-se, i no els exabruptes de la dama!
Publica un comentari a l'entrada