“CADA CASTELL UNA FLAMA” (2)
*
2.10.12
*
Rectifico perquè m’ho va fer notar ahir un amic blogaire: el concurs de
castells és els dies 6 i 7 d’aquest mes. Aclarit això, avui poso la segona peça
de la Cantata ,
la seqüència de la gralla. Cal dir que
mentre cantaven, els infants feien voleiar cintes de colors, picaven de mans en
certs moments o de peus en altres, segons indicava el director, Josep Prats.
Aquesta cançó és en un to molt festiu, i encomanadissa, perquè el Jordi Molina
en sap molt. Tota la
Cantata va ser interpretada per la Cobla Mediterrània.
Gairebé resultava una simfonia.
*
CANÇÓ DE LA GRALLA
Gralla, gralleta, gralló,
dóna la nota més forta,
que ens hi posem de debò.
Gralla, grallona, gralleta,
aguanta el nervi en tensió
quan la torre estigui dreta.
Gralleta, grallona, gralla,
refila com els ocells
perquè puja la canalla.
Gralla, gralleta, grallí,
sona amb la nota més fina,
que l’enxaneta és aquí.
*
Imatge del llibre “Fem pinya” (Diàfora)
6 comentaris:
El casteller s'enfila i la gralla refila tot marcant-li el pas.
Amb les darreres entrades has encè la flama de l'emoció.
La literatura sempre ajuda a embellir qualsevol paisatge.
Sempre, sempre, les emocions a flor de pell, amb al gralla i els castells.
Els tocs dels grallers animen el carregament de castells i si, a sobre, algú entonés la lletra de les cançons que ens has referit, tot plegat resultaria un poema.
La cançó ja és com un castell vertical, ben construït.
La gralla és l'empremta sonora que segella la plasticitat i l'esforç titànic dels castells!
La gralla un instrument indispensable quan parlem de castells...
Quan sentim el seu so, mirem al cel.
I com que demà fareu festa grossa aquí a Tarragona, espero que en gaudiu.
Bon diumenge.
Publica un comentari a l'entrada