AQUELL
“NOSALTRES...”
5-10-12
*
alguna persona indesitjada, és a dir, no coneguda, que anava repetint el que ells deien i feien. Ja coneixem la tendència humana al grup, penya, club, fraternitat, secta, etc. etc. Ens sentim protegits dins del grup; sovint orgullosos del grup i, encara més, superbs segons la categoria atribuïda al grup. De manera que van denunciar a Jesús uns individus que els imitaven i que no eren dels “seus”. M’imagino els amics de Jesús un tant molestos per tal fet.
En canvi, es troben que Jesús els
diu que els deixin estar, que mentre no vagin “en contra d’ells”, vol dir que
hi estan a favor. El grup de seleccionats va haver d’esborrar la ganyota i
ampliar la capacitat dels seus cors per incloure els que actuaven com ells,
d’acord amb ells.
He hagut de repassar uns vells dietaris, dels anys 79 i 80, buscant una dada que no trobo. Sí que veig anotat, en canvi, que llavors el Papa feia un viatge al Japó i a diversos llocs nòrdics, repostant a Anchorage. Que viatjava en l’avió de l’emperador del Japó (¡cosa sí ben sacralitzada!) i que en el viatge, només al pas per Filipines ja havia costat al govern d'allà, no pas al Vaticà, 1.500.000 dòlars. Jo apuntava llavors que, és clar, no hi havia res més allunyat de l’exemple i prèdica de Jesús. Avui, tants anys després, veig al diari la cara de pomes agres de Rouco Varela i em pregunto si les seves denúncies i amenaces contra Catalunya (perquè
*
Article per a la revista Foc Nou.
Imatge de sant Magí al Passeig Marítim Rafael Casanova, a Tarragona.
5 comentaris:
El que digui en Rouco ja m'ho esperava. Em sap greu que en la Permanent hi havien quatre bisbes catalans. Tan sols es varen abstenir. No van votar en contra. I en sap greu la tevia resposta dels bisbes d'aquí. Però l'Esglèsia, i ja sap quina és la meva, tirarà endavant sense bisbes ni papes...Una abraçada: Joan Josep
Aquests fan el mateix que han fet els darrers cinc-cents anys: aferrar-se a la mamella del poder i quedar-se ancorats en aquell passat remot en el qual ells feien i desfeien. Podríem dir que s'han momificat.
Folch i Camarasa diu que la pitjor crucifixió de Crist és la de la historia.
Podria entendre que parlessin d'un bé comú al qual s'enfronta l'aspiració d'autodeterminació dels catalans si el confrontessin amb un be comú universal, al qual les fronteres dels estats i els imperis és sovint enfrontat. Però no sé veure en què és més cristià el bé comú espanyol del bé comú català. Sí sé veure els tics imperialistes en la seva afecció al comú dels espanyols.
Que Sant Magí hi faci més que nosaltres...
Petons.
Publica un comentari a l'entrada