"DEPOSUIT POTENTES DE SEDE ET EXALTAVIT HUMILES"


7-5-12

*

“DEPOSUIT POTENTES DE SEDE ET EXALTAVIT HUMILES”

*

No sé si devia passar, sé que no ha passat i dedueixo que no passarà mai. Ja em sap greu, ja, perquè com a lema utòpic és immillorable i, a més, la gent neta de cor ho desitja i demana cada dia. Cada dia que sofreix que els poderosos aixafin els humils, i en aquests moments nostres cada humil millor que se suïcidés. Una nosa menys.

            Dues dones de poble es troben i enraonen. Una de les dones li explica a l’altra el que el seu cor pensa. Entre aquestes pensaments hi ha la frase curiosa: “va fer caure els poderosos de les seves seus i exaltava, per contra, els humils.” La dona que deia aquestes coses devia estar convençuda que la situació social i política anava molt malament, i ella es devia trobar, humil com era, aixafada per l’orgull monstruós dels rics que, a més, colonitzaven el seu poble. No es tracta de creure que els uns són bons per naturalesa i els altres dolents per necessitat. Es tracta que el poder corromp; qui l’ostenta ho sap i, per mantenir el seu equilibri pacta amb els altres corromputs.

            Que els humils són o seran exaltats, és a dir, que superaran el seu estat de misèria que, hores d’ara i dia d’avui produeix un grau alarmant de suïcidis a Grècia, Itàlia i a la terra que trepitgem, ningú s’atreviria a assegurar-ho, almenys a curt termini. O sigui, que som on érem. Les dues dones de poble devien ser de cor generós i compassiu. Si avui es tornessin a trobar, i ho fessin a la meva ciutat, es deixarien de romanços i seurien en una terrassa de la que ara és Capital de la Cultura Catalana per un any, anomenada a tal efecte com a “Ciutat de tapes i vins”. Tapejarien, beurien i engegarien al botavant aquesta cantarella de la justícia social.

*

Dibuix de “Estampas bíblicas”.

           

6 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Doncs jo crec que la frase es ben veritat. És clar que a llarg plaç. Es all`de més gran serà la caiguda (com més amunt t'has pujat)L'humil que es suicida no crec que sigui verdaderament humil, perquè se sent derrotat. Qui es humil de veritat és feliç amb el poc que té i no l'importa la grandesa falsa dels altres.
Per cert, avui he llegit el capitol 11 on la Maria parla del suicidi amb en Roger.
Una abraçada: Joan Josep

GLÒRIA ha dit...

Jo crec que hi ha suïcidis que es donen perquè la vida deixa d'interessar. És com dir: Aquí ja m'hi he estat massa estona.
I tant que no es tracta de bons i dolents però el que neix a palau difícilment deixarà el seu regne i els humils, són bons perquè són humils? Quan els canvia la sort, de vegades passa, canvien ells també?
Som tan fràgils els humans!
Salutacions, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Allò tan nostrat de: "A les penes punyalades i als disgustos gots de vi" no fa altra cosa que emmascarar la trista realitat per uns moments.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La humilitat no com a condició sinó com a virtut és escassa. Els humils són com els sants: una raresa, però tan necessària.

Jordi Dorca ha dit...

Ja ho saps: jo no vinc de la capital de les tapes, però tanmateix vinc una mica ensorat i enfarinosat. Que les tapes per aquí també s'estilen, i tant que sí. De sedants n'hi ha de totes menes. Però el millor continua essent la santíssima humiliat, més freqüent que no sembla. Crec jo.

M. Roser ha dit...

Ara que estan de moda les enquestes podríem preguntar a la gent si es consideren humils, potser la majoria dirien que sí...I ves a saber, potser
seria bastant fiable, penso que la humilitat també comporta pensar que els altres també ho són...
Bona nit.