L'AMOR ES DESMAIA AL JARDÍ


30-5-12

*

L’AMOR ES DESMAIA AL JARDÍ

*

Com que demà és el dia del Bell Amor, s’asseuran al jardí després d’haver-se refrescat els peus descalços per l’herba tendra: és primavera i cap al tard. La merla amorosirà la volta del jardí: xiprers, pins, alzines, roure i una reverberant prunera japonesa, del color de la seda granat.

            S’estiraran a l’herba i veuran com el pit-roig se’ls acosta, encuriosit i encara sense plomes vermelles, que és aviat. Quan arribin els besos, l’últim sol entrarà de biaix i els encendrà la pell després d’haver passat per les petites orquídies silvestres. Ella farà una corona de vincapervinques per al front estimat, perquè els blaus ja es desmaien, com l’amor dels últims dies de maig.

*

Foto composició d’OX

9 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

No és el mateix l'amor dels últims dies de maig que el de qualsevol altra època.

Galionar ha dit...

Quin text més bonic, Olga! D'una tendresa que gairebé em fa emocionar de bellesa.
Reconec la meva ignorància, però... què significa això de demà, del dia del Bell Amor?
Una abraçada!

Carme ha dit...

Preciosíssim! Molta tendresa bellament explicada.

Que el blau de les vincapervinques ens acompanyi!

Lapsus calami ha dit...

Aquest pit-roig teu m'ha dut al cap l'Oscar Wilde de la mà d'un poema del Gimferrer. Quines coses té la vida. Preciós, el que has escrit, sensible, tendre. Gràcies.

GLÒRIA ha dit...

Si maig és bell al teu jardí, tu encara el millores amb les teves paraules. Quin gaudi llegir-te, Olga!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Sona molt bé, això del bell amor.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Amor exaltat, com les roses de maig que encara esclaten als jardins!

M. Roser ha dit...

Malament si l'amor es desmaia al jardí, l'haurem de revifar amb Aigua del Carme...
Un text molt romàntic i amorós, amb el jardí les flors els ocellets...
Visca l'amor!

M. Roser ha dit...

Els ocellets s'han menjat algunes comes...