MIRALLS I DIAPASONS


   10-5-12

*

MIRALLS I DIAPASONS

*

Aquesta tarda, com podeu veure més aviat en petit, perquè la màquina és senzilla, el mar semblava un mirall, imatge que és certament ja molt vista i repetida. Tant, que el bolero “Perfidia”, d’Alberto Domínguez (1911-1975), el compara al cor: “El mar, espejo de mi corazón...” Això mateix; el mar, en qualsevol dels seus moments pot ser mirall del nostre sentiment, i avui era més mirall que mai.

               Per això m’he posat al piano a tocar boleros i altres peces marines. Ahir em van acabar d’arreglar el vell piano del meu pare en dues sessions: segons noves tècniques, tomben el piano sobre un cavallet i impregnen les fustes massa gastades amb un líquid que les solidifica i així es poden cargolar millor les clavilles. Li vaig explicar a l’afinador una escena que havia vist a la notable pel·lícula ”Jo he servit el rei d’Anglaterra”, de la novel·la homònima de Bohumil Hrabal;  com que  passa a Txèquia, un dels països eminents en la construcció d’instruments musicals de bona fusta, ens trobem allà un senyor al bosc que tria arbres idonis per fabricar aquests instruments. Se serveix d’un diapasó i va calibrant les soques fins que en troba una d’excel·lent, i arbre a terra. D’immediat, el meu afinador – el que treballa a casa meva- es treu un diapasó i comença a descobrir el so de les diverses fustes que hi ha al meu estudi. La millor, plena, suau, harmoniosa, la de l’antic armari de lluna ara convertit en llibreria vitrina. Quedem sorpresos i ja sabem una cosa més gràcies a pel·lícules i bons afinadors. Per això avui he tocat un bolero, en un piano també de bona fusta que em parla de miralls i d’amors, com els que hi ha al mar.

*

14 comentaris:

Lídia Sender ha dit...

Molt bonic!!!! els sons de la fusta.

M'ha fet pensar amb el meu pare, que era dorador, ofici pràcticament extingit, ara son restauradors i estudien una carrera universitaria.

Tenia un taller de daurats ( parlo de fa molts anys, i d'un vell ofici). No podia passar pel costat d'un arbre, o d'un objecte de fusta que no el toques, semblava acariciar-los, com si s'hi comuniqués, crec que s'hi comunicava.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Això d'obrir la finestra i veure el Balcó del Mediterrani, ha de ser una joia. Jo davant meu tinc Sant Pere Martir i els arbres del parc, cosa que a Barcelona no està malament.(Normalment veus la paret del davant...)
No sé que s'haurà fet del piano de casa. Que a més a més era pianola. El meu pare tenia una bona colecció de rotllos perforats. Molt Chopin, Shumann i Granados. També tenia l'Or del Rhin transcrit al piano en una bona colla de rotllos. Una abraçada: Joan Josep

M. Roser ha dit...

Tot un plaer, tocar cançons marineres prop del mar i si és amb un piano de fusta de bona sonoritat, no es pot demanar més.
Bona nit Olga.

GLÒRIA ha dit...

Quina sana enveja poder tocar boleros al piano! I saber la veu de la fusta. Cada dia una obra d,art.
Amb afecte, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Benaurats els músics, que poden ben acompanyar la seva existència quan ho necessiten.

Clidice ha dit...

M'he de fer a mans un diapasó, tot i que em pregunto si els mobles d'Ikea tindran algun so, per fortuna encara servo algun rastre d'anteriors naufragis familiars. I la cadena d'aprenents no es trenca.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els mobles d'Ikea són mobles amb bones intencions perquè no tothom pot tenir peces de bona fusta, avui dia molt cares. Per aquest motiu heretar un moble de fusta bona, viva!, és un tresor impagable.

Maria Dolors Giral ha dit...

I nosaltres, quina música fem? Quin és el diapasó que la descobreix?

Montse ha dit...

Olga, a casa la meva mare hi ha un vell piano, hi és des d'abans de néixer jo i la darrera vegada que el van afinar ens van dir que duraria poc i, efectivament, va durar poquíssim. Llavors ens van dir que com que el piano és molt vell, ja no hi ha manera d'afinar-lo... potser que abans de fer-ne fustes per la llar de foc m'ho faci mirar per un afinador com el teu, no?

a banda d'això... PER MOLTS ANYS!!!!!!!!!!!!

Lapsus calami ha dit...

Ostres, m'has fet memòria d'aquell llibre de l'Alejo Carpentier que parla d'un músic que buscava pel bosc l'origen dels instruments musicals, la fust dels violins. Crec que es deia Los pasos perdidos, si no me'n recorde mal. N'hi ha de boleros bellíssims.

M. Roser ha dit...

Olga m'acabo d'assabentar que avui és el teu aniversari, encara que sigui a última hora et desitjo moltes felicitats i que en compleixis molts més i que jo ho pugui veure...
Espero que hagis tingut un bon dia.
Petons.

Helena Bonals ha dit...

Que bé, saber música a més d'escriure tan bé. Jo sóc negada per la música.
Felicitats per l'aniversari!

helena arumi ha dit...

Olga, per molts anys! Encara arribo a temps!

He vist els arbres impressionants de cal Carpuni i el poema. Que impressionant!

petonàs!!!

Clidice ha dit...

Per molts anys Olga!