ESPLENDOR A LA PLAÇA


9-5-12

*

ESPLENDOR A LA PLAÇA

*

Aquest esplèndid castanyer d’Índies en tota la seva glòria florida, és a la Plaça de Ponent de la ciutat. Així rep fins l´últim sol, que amb la posta es condensa enriquint de matisos la seva ufana. Diuen que prové d’Amèrica del nord, però també n’hi ha a l’Àsia meridional i al sud d’Europa. Aquest fa les flors d’un blanc rosat, sense arribar al vermell.

               Ningú que tingui a prop un castanyer d’Índies pot sentir-se entristit, perquè el significat de les seves flors ens parla del luxe i de l’elegància. I jo hi afegiria que és símbol de la fermesa i del desig de viure: exemple d’això és que arriba als 30 metres d’alçada i pot fer tranquil·lament els 2.000 anys, encara que algú sosté (com Pereira) que en pot celebrar 4.000. Diuen també els entesos que el seu nom deriva del grec ‘kastanon’ i ‘ippos’ (cavall), perquè sembla ser que curava les malalties dels cavalls, també. Als faldars de l’Etna hi ha el famós castanyer dels cent cavalls; té un forat a la seva soca, ara de més de 50 m. de circumferència, on hi va viure, diuen, una família sencera. El castanyer de la reina d’Aragó ens porta a la memòria quan aquesta reina (¿quina?) s’hi va refugiar precisament amb cent cavallers i les seves muntures corresponents durant una terrible tempesta, i d’aquí li ve el nom a l’arbre acollidor.

               Amb les seves flors suaus, el castanyer entra de nit a les finestres dels poetes de la Plaça i els inspira alguna composició feliç, tal és la seva influència. També omple de pau rosada els somnis d’aquells que l’han contemplat amb un somriure i s’adormen sense ser conscients de la bellesa que els vetlla. Un conte anònim de viatges, datat el 1863, porta aquesta descripció impressionant: “Davant nostre, un bosc d’immensos arbres gairebé petrificats, immòbils en un aire sense vent i contra el cel fosc. Allà semblava que el temps s’havia detingut i se sentia emanar dels troncs poderosos l’antiga suggestió de les criatures i de les coses que vénen de lluny.”

  *

  

13 comentaris:

Carme ha dit...

Quin goig tenir-lo a prop!
I poder rebre la seva influència subtil i callada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El temps detingut és un tast del temps etern...

El porquet ha dit...

I les seves castanyes bordes sempre han estat font de salut i remeis contra dolències en els ambients més populars i rurals.

Camina y Pilar ha dit...

Nunca nos habíamos fijado que el árbol era un castaño de Indias. Siempre pasamos de largo.
¿Qué tal os encontráis?
Un abrazo muy fuerte y hasta muy pronto.

Maria Dolors Giral ha dit...

Si un dia passes per allí i hi ha una dona adormida sota les seves branques, sabràs que sóc jo que m'inspiro.

Lapsus calami ha dit...

Ah!, els meus benvolguts arbres dels déus.

Lapsus calami ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
GLÒRIA ha dit...

Els bells i vells estimats arbres. És tan exòtic ser un castanyer d'índies! Recordo un gel de bany que es cotitzava molt perquè portava estracte de castanyer d'índies que. no només perfumava, sinó que també donava pau als seus usuaris. M'ho vaig creure molt temps i avui, gràcies al teu escrit, he inventat el record de la flaire perduda.
Gràcies, olga!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El castanyer ens alegra la vida i la vista, alhora que l'escriptora també ho fa quan ens el descriu.

Roser TR ha dit...

I es va fer gran a l'ombra d'un castanyer. Salut i bon dia

Helena Bonals ha dit...

"el castanyer entra de nit a les finestres dels poetes de la Plaça i els inspira alguna composició feliç, tal és la seva influència", que maco, que m'inspiri a mi!

Jordi Dorca ha dit...

Hi hauríem de cabre tots.

M. Roser ha dit...

Els arbres donen sensació de fortalesa i si a més, fan unes flors boniques, sembla que la natura vagi tota enjoiada, per celebrar la primavera. A Catalunya en tenim molts que podrien aixoplugar una bona colla de blogaires...