A LA VORA DE LA MAR...


21-5-12

*

A LA VORA DE LA MAR...

*

És ben conegut que reis i prínceps, entre altra gent de viure dubtós, han tingut, tenen i tindran un nombre indeterminat de fills que ronden pel món vivint de les almoines del poble. Llegendes i cançons de tot el món en donen fe.

            El folklore català presenta fills de reis en moltes cançons, però com que blogaires tenim que es dediquen a la rondallística i altres matèries que fan al cas, els deixo que vagin buscant tot l’arxiu. En aquest moment sols en dic dos: “Els tres tambors”, en la qual el més petit de tots, quan parla amb la filla del rei de França, que surt al balcó, li confessa que ell és el fill del rei “de tota l’Anglaterra”, de tota, que no és poc. L’altra és “Vora voreta del mar”, on una donzella broda un mocador per a la reina; n’he sentit versió sense monarquia, però a l’original és així, ves què hi farem. A la noia, doncs, li falta seda i veu un vaixell que s’acosta, amb un mariner i tot, i fan conversa. El mariner la convida a pujar per triar la seda i ves per on, ella s’adorm a bord i salpen.

            Quan la ingènua donzella es desperta, imagineu quina sorpresa. Però el mariner, galant ell, li diu que no pateixi, que ell és el fill del rei d’Anglaterra, un que anava per mar. Al vaixell es pot veure el nom: ‘The Royal Prince’, que testifica la narració. La figura representa el moment que la donzella que brodava un mocador puja a bord a buscar seda, i s’ha tret el vestit per no mullar-se. Verídic, i sinó, busqueu al cançoner popular.

*

Collage d’OX

10 comentaris:

Alyebard ha dit...

:) en la versió que conec no s'arriba a despullar, però com que la vaig aprendre de la meva àvia igual va passar censura

Galionar ha dit...

Jajaja, mira que en podem ser d'hipòcrites explicant històries, eh? Tan virginals que pintem les donzelles en aquestes cançons i al final resulta que cap d'elles no pot resistir-se als encants de les reials oueres dels prínceps de les Anglaterres... És feble la carn, ja ho diuen.
Una abraçada!

M. Roser ha dit...

Recordo "Els tres tambors", de ben menuda, amb el ram de rosetes que portava el més petit...
I també "A la vora de la mar"i la donzella que brodava el mocador i que a la meva versió també anava tapadeta
A mi me les ensenyava el pare...

Carme ha dit...

A mi me les cantava la mare... però tot i que anava tapadeta, ja es veia que s'hi posava prou bé, la donzella, sinó de què s'adorm a la barca d'un foraster?

GLÒRIA ha dit...

Tres dies sense poder visitar-te i ja em tornes omplir de poesia, de rondalles, de cançons.
Amb tu, Olga, sempre seré una donzella embadalida que, a la voreta del mar, t'escolta com el sultà escoltava, nit rere nit, a Sharazada.

Pilar ha dit...

Recordo que la dels tres tambors la vam escenificar a l'institut, en el període que anomenàvem "traspàs de l'ecuador". Jo feia del petit...
La primera vegada que la vaig memoritzar, però, va ser en francès: Fille du roi, donez moi el vôtre coeur...

Quadern de mots ha dit...

a mi la cançò del mariner me la va ensenyar el meu pare, en versió clàssica i per a nens :-)

Clidice ha dit...

devia tenir les versions autoritzades, també, però a part de la tonada no recordo gaire la lletra. Serà que a casa som de terra endins, i els mars sempre ens han fet basarda.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Les rondalles expliquen el que passava abans, que no és diferent del que passa ara, però això sí, amb una mica més de poesia... però potser no, potser la poesia la hi posaven els poetes, com sempre.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada la cançó amb "connotacions" o sense.