ASCENSIONS


20-5-12

*

ASCENSIONS

*

La tarda es torna grisa i se sent algun tro. “No podem sortir a jugar...”, diu el nen de la medalla. “Jo tampoc sortiria, perquè encara no camino sol, però m’entretinc amb una pandereta.” “Jo em mullaria les botetes i el barret. ¿Vols que et llegeixi un conte? Aquí en tinc molts, mira quin munt de llibres.” “Llegeix, llegeix, que mentrestant em beuré l’orxata.”

            El nen de la medalla tria un llibre de Giorgio Bassani. “¡Ui!, aquí diu que aquesta nit a Ferrara ha tremolat la terra i s’han enfonsat torres i muralles... s’ha mort gent i tot, osti, tu, que fort...” “¿A Ferrara, dius? Allà hi vivia un conegut meu que ens estimava molt...” “¿A qui estimava? ¿Tu coneixes un home d’allà?” “Sí, aquest Giorgio del llibre que has agafat. Ens estimava perquè som jueus...” “¿Tu ets jueu? Ai, si ho sap mon pare, no els pot veure...” “Però si ton pare em ve a fer petonets al peu... i ta mare m’ha posat mitjonets  perquè no em refredi...” “¿I aquest Giorgio que dius?” “Va marxar molt amunt, com jo”. “Però si tu ets aquí i encara no t’has acabat l’orxata...” “Ja ho sé, però un dia em vaig enlairar més enllà del sol, on hi ha coneguts, petits i grans.” “Apa, això no pot ser, tu no has anat enlloc.” “Sóc una figureta, ja ho veuràs, toca’m, així. Un dia era com tu però sense botetes: anava descalç. I tots aquests llibres no els he llegit, però els sé, ¿ho vols veure? La noia que surt al conte es diu Micol.” “¿Com ho has pogut endevinar, si ets un mocós?” “Ja et dic que em veus aquí però sóc molt amunt, pujava, pujava i em miraven, ¿saps com aquells globus que es perden i no els tornes a veure? Sóc una figura màgica i em sé tots els contes.” “¿Per què no em deixes volar amb tu, un dia que no plogui?” “Sí que volarem tots dos, però això no serà fins que hagis llegit tots els llibres: a cada llibre pujaràs una mica més, i quan siguis dalt trobaràs els personatges i els seus autors, i si ploraven, allà seran feliços, ja ho veuràs.” “Ja hi voldria ser, però avui plou”, diu el nen de la medalla.

*

Collage d’OX

8 comentaris:

Oliva ha dit...

UN ESGUARD DE TENDRESA....

Helena Bonals ha dit...

Jo tampoc he pogut sortir a caminar gaire, avui.

La millor manera d'ascendir és llegir, és veritat.

Elfreelang ha dit...

unes ascensions plenes de màgia i un toc surrealista...ostres m'han sorprès i agradat aquest deliciosos diàlegs entre el nen de la medalla, la figura màgica i l'actualitat del terratrèmol.....

Maria Dolors Giral ha dit...

Què meravellós és poder volar així. La vida ens ha fet un regal incommensurable, malgrat tot.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Ahir, les persones amants dels llamps, trons, pluges i pedregades van xalar de valent.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Preciós, el conte. I, sí, allà ens trobem tots, enlaire, enlaire, quan llegim i imaginem...

Jordi Dorca ha dit...

El somni de volar sempre volar entre llibres.

M. Roser ha dit...

Un conte molt bonic amb uns personatges molt ben orquestrats, però mal dia per volar amb aquest terrabastall de llamps i trons...
Bona nit Olga.