CAPICUA

21-4-12


*

CAPICUA

*

He de consignar-ho: avui és dia capicua, dels que porten sort, diuen.

Qui ha mossegat la poma de la creació literària ja està perdut per sempre, i passarà del paradís de la il·lusió al país de la maledicció de la feina, que és el càstig bíblic imposat per haver-se menjat només un mos de poma d’oferta. En aquell temps retirat era poma silvestre, perquè encara no s’havia donat la confusió de llengües posterior i no existien les distincions entre pomes del ciri, golden, fuji, reineta i altres.

Veiem que de poma a ploma només hi va una lletra de diferència. De plomes de seguida se’n van poder fer servir, al paradís, ja que existien àngels de gran envergadura i altres animals de plomatge divers i resistent. La primera ploma diuen els llibres sagrats que es va utilitzar per escriure sobre pedra una apel·lació a la duríssima sentència d’expulsió del paradís. Cosa tan lletja com l’expulsió de jueus, de moriscos, de jesuïtes i de tantes races com van derivar de la poma enganyosa: semblava dolça i va resultar amarga. Els de la primera ploma van escriure amb tinta de calamars, que ja sabien fer servir perquè coneixien les propietats de cada animal i planta existents. Com que els van fer ja adults, eren els únics que van néixer ensenyats, contradient el refrany aquell que diu “ningú no neix ensenyat”. Ells sí, vull dir els primers, els de la primera poma i els de la primera ploma. El cap i la cua de la glòria. Perquè el primer dia de la creació va ser l’1 de l’1 de l’1 i els van expulsar l’1 de l’11 de l’1. Quina sort més galdosa, ¿eh?

*

Collage postal d'OX.

8 comentaris:

M. Roser ha dit...

No me n'havia adonat que avui fos un dia cap i cua...La sort, com no se la faci un mateix!
I parlant de pomes, de vegades les aparences enganyen...
I ara em ve a la memòria un trosset d'un conte :
"La manzana más hermosa
contiene el gusano peor,
para escoger la mejor,
hay que saber ser juiciosos
y no fiarse del exterior"...
Bon diumenge.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La poma té molts simbolismes, dolços i amargs, en efecte. Però a mi m'agrada veure en la poma el desig de conèixer, humaníssim, per cert, ja que se suposa que els déus ho saben tot, o quasi.
Felices vigílies de sant Jordi.

Helena Bonals ha dit...

"An apple a day keeps the doctor away". La ploma també el manté fora!

Jordi Dorca ha dit...

A Occitània hi ha una varietat de poma coneguda com a POMA DE(L)PARADÍS. I em consta que al Montseny també hi és.
Precisament ahir al migdia (dia 21) vaig fer una ullada a un article del professor Joan Veny on hi ha aquesta informació occcitana.

Jordi Dorca ha dit...

I els tres passos?

Joan Josep Tamburini ha dit...

Avui costa una mica de trobar una poma que tingui el gust de les pomes que menjava quan era petit. Això dels gustos és ben curios. Queden fixats en nosaltres. També passa amb les olors. una abraçada_ Joan Josep

Clidice ha dit...

M'agraden els cap-i-cues, potser perquè m'agraden les coses equilibrades, amb pomes o plomes. I, sobretot, que demà facis servir força la ploma per allò d'acomplir amb la tasca més plaent dels esclaus del virus de l'escriptura. Feliç Sant Jordi.

Hortensia ha dit...

Bon día estimada Olga; Les pomes que mengi avui, li doni force i energia per agafar la ploma per signar molts de llibres. Feliç dia de Sant Jordi. Bon dillun, una abraçada