SUÏCIDI O ASSASSINAT

18-11-11


*

SUÏCIDI O ASSASSINAT

*

“Troben penjats en un bosc de Lloret una menor i el xicot de la seva germana”. Hi eren des de l’estiu i estaven momificats, precisa el diari del 16-11-11.

Shakespeare hi hauria escrit un Romeo i Julieta. Henning Mankell, per exemple, cosa ben diferent. Jo, que he guanyat el premi Novel·la Negra, de Planeta, hi puc dir la meva, també. I la meva és que aquesta suggestiva parella, noieta de 13 anys i noi de 26, de cognoms centreeuropeus, va ser descoberta i morta per membres de la seva mateixa família.

Per a qualsevol autor, un fet com aquest que ens porta el diari, i com tants d’altres que sabem o que ens imaginem, convida a escriure. Sigui Shakespeare amb una fonda tragèdia, Mankell amb l’enigma dins dels seus boscos nòrdics glaçats, o jo aquí a la clara Mediterrània. ¿Començaria pel boletaire que els va trobar? Imagineu-vos, l’home... O potser per la curta vida de Daniela de 13 anys. Aquest no és un bosc nòrdic, sinó lluminós. Un bosc d’estiu amb resina i tórtores. La tragèdia, ¿va ser al matí, migdia, tarda o nit? Cada moment té els seus matisos. I no diguem cada vida.

*

Collage d’OX

5 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El que et dic sempre: què pot fer una escriptora de raça sinó escriure?

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Trobem la mort arreu, fins que ella ens troba a nosaltres.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Sembla impossible que en un bosc tan lluminós com el mediterrani puguin passar coses tan esfereïdores...
Potser algun boletaire que llegeixi la notícia es farà enrere, ha de ser molt impactant fer una troballa com aquesta!
bon cap de setmana,
M. Roser

Júlia ha dit...

Una història terrible, la realitat sempre és pitjor que la fantasia.

Clidice ha dit...

Com a boletaire reconec que un dels meus pànics és aquest, sobretot quan, de tant en tant, surten aquest tipus de notícies. Al darrera dels bolets, algun dia tindré un disgust, i no podré dormir mai més. Ai!

Això sí, la teva versió té més tall que la resta :)