*
21-4-11
*
No solament es crema la Sagrada Família, ¡oh Sant Jordi venerat! La noia de les roses al pit contempla amb estupor el fum de llibres que puja lent i espès, acabant amb les esperances dels autors.
Si fa pocs dies rebia jo la trista notícia de la gran inundació, a prop de Madrid, dels magatzems d'una editorial molt coneguda, ahir, en obrir la carta d'una altra editorial de nom, llegeixo que se'ls ha incendiat un magatzem també vora Madrid. Naturalment el desastre afecta llibres d'autors diversos. També recordo que no fa pas gaires anys es va incendiar a Mercabarna el mercat de les roses preparades per Sant Jordi.
¿Què ve a ser, això? ¿Una conjura contra llibres i autors catalans? ¿Un complot d'editors per desfer-se de llibres sobrers? ¿Una venjança de Sant Jordi, que no pot dominar el foc i l'aigua tal com va dominar el drac?
Ai, noia de les roses al pit, així t'has quedat mirant l'incendi. Adéu versos i poetes. Poetes que, com s'exclamaven alguns derrotats antics, no hem sortit a lluitar contra els elements.
*
9 comentaris:
Olga, no està dot perdut. Mentre hi hagi homes i dones amb un cor a dintre bategant, hi haurà llibres i poetes. Cada vegada que neix un infant, i descobreix el món per primera vegada, i cregui ser el primer en sentir tot el devessall d'emocions i sentiments que des de fa mil·lenis sacsegen l'esperit dels humans, hi haurà poesia, i poetes, i mots i llibres. Ni tots els incendis del món no podrà fer-hi res, contra el foc de la passió.
Una abraçada.
Cert, i hi ha cada element solt pel món...
Tots els intents a la història per cremar llibres han fracassat. No et preocupis, són com l'au Fènix. Tornaran a neixer de les seves cendres...una abraçada: Joan Josep
Si que estan de pega els llibres aquest any...i ja només calia que algú que li falta un bull, ens vulgués fer de drac a la Sagrada Familia, sort que allà hi devien haver molts Jordis per controlar-lo...
Una abraçada
M. Roser
Es cremen les 'còpies' dels llibres, no el llibre, l'original! És clar que sap greu perquè aquesta comunió no arriba prou als lectors.
El fum, com a metàfora de les paraules llenxades al vent. El paper és només un suport, les idees van en ascens cap al cel.
Tranquil·la, no hem guanyat la copa, però guanyarem la lliga... ah, no era això?
Olga, el fum dels poemes és bo. no contamina!
Que tinguis un bon Sant Jordi!
Cap de les tres coses, els llibres, les roses i el Temple de la Sagrada Família, que no me'ls toquin ni me'ls cremin!!!
Es pot cremar tot: llibres i roses, però quedaran els autors, els seus originals, i també els rosers.
Publica un comentari a l'entrada