NIT TRANSFIGURADA


*
LA NIT TRANSFIGURADA

Que l’amor transfigura ho sabem tots. Que la nit transfigura també ho hem comprovat: ombres que s’allarguen i prenen vida; reflexos espectrals sobre les aigües quietes o turbulentes; mirades fosforescents; volums enganyosos de paraules sense cos, però també cossos sense paraules.

De nit el bosc s’anima i pren formes inquietants o còmplices. Dos amants passegen entre llum i ombra. Conversen. Hi ha drama, confessió i reconciliació segons el poema de Dehemel.

Per això Arnold Schönberg, el 1899 va escriure el sextet “La Nit Transfigurada”, basant-se en el poema; encara en la seva etapa expressionista, i portant fins a l’extrem les deliqüescències de Wagner. Schönberg va escriure l’obra també amb deliris febrosos, a l’inici dels seus amors. Estava enamorat i la nit ho transfigurava tot.
*
*
*
Postal de festeig dels meus avis.

1 comentari:

Manel Aljama ha dit...

No he tingut ocasió de llegir aquest poema però en prenc nota. Aquesta transfiguració és necessària, crec, la llum del dia necessita el contrast de la nit, i potser l'amor està justificat per l'odi.
I Tanmateix amor i nit són temporals i la propietat "etern" només la posem els de la fantasia, els que llegim i o escribim...
Potser és perquè ho necessitem?