*Avui a Mont-ral ens hem llevat amb olor de bosc cremat i un tel de fum que arribava de ponent. He trucat al 112 on, diligents, m'han dit que ho anirien a revisar però que segurament seria de l'incendi d'Horta.
Aquí un incendi donaria feina per la mala gestió del bosc, amb tot el ramatge sec de tales antigues. Fa anys que ho denuncio, sense cap resultat. Un sotabosc net facilita les tasques d'extinció. I a més hi ha els arbres arrencats de les ventades de primavera, encara amb branques verdes.
Per tal de contrarestar l'angoixa, parlo d'amor. A l'estiu els cors també se solen inflamar, i alguns es cremen i tot. Quantes postals creuades, quantes esperances, quants desenganys... Ah, els enamorats.
Per això ofereixo el revers de dues postals dels meus avis Gustau i Lola en el seu festeig. Confesso que no les he acabades de llegir, però amb lupa es pot fer. El seu amor era com les estrelles i el sol. S'havien de lluir, com els paons reials amb la cua estesa.
*
*
*
Postals d'herència familiar.
3 comentaris:
Tant de bo el foc només cremés per amor!
Una abraçada des de Port sur Saône
Apa, apa, Montse, quina enveja fas amb les teves adreces de navegació...
Que sempre trobis bons ports i acollidors. Gràcies per la lectura, amb una abraçada,
Olga
Hola. Sóc l'autora del bloc Antaviana, en el qual tinc la secció "El Qüestionari".Si t'interessa ser l'escriptora del mes d'agost escriure un e-mail a rcanovalls@yahoo.es. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada