LLEGENDES APÒCRIFES / CERTES DE MONT-RAL - 3


*
La Serra del Pou es coneix com Dent de Llevant en llenguatge mariner. El nom que donen els pescadors als referents en terra és d’una gran riquesa. Aquesta serra s’acaba de manera abrupta, en tallat, com es veu a la fotografia. Al fons hi ha la vall del riu Glorieta. Al vessant nord, a mitja muntanya, hi ha la destruïda ermita de les Virtuts, que es pot distingir des de Mont-ral a ull nu.

Aquesta ermita era habitada per dos religiosos que ensenyaven doctrina i lletra als infants de les rodalies, inclosos els de Mont-ral. Pagesos d’aquí m’explicaven que els havien vist quan pujaven al poble, amb les sotanes d’un negre que ja era verd, humils, pobres, respectats. Els donaven menjar o una almoina. Corrien els anys de la insurrecció franquista quan van desaparèixer.

Dels dos religiosos no se’n va saber res més. Dels nens tampoc. Però algunes nits de lluna entelada per la boira, s’ha vist pujar els dos bons homes, sempre buscant els infants per fer-los doctrina. S’aturen al també destruït camp de futbol que ara serveix de pàrquing als escaladors del Glorieta i voltants. L’observador atent que m’ho explicava, hi està acostumat. Diu que també hi acudeixen els nens, uns del poble, de cases enderrocades; els altres de masies llunyanes ara engolides pels esbarzers i els garrics. I que tots plegats juguen a futbol en un silenci estrany, només interromput per rapinyaires nocturns. Al pas dels jugadors, la boira es mou lleument, com impulsada per un inexistent corrent d’aire.
*
*
*
Foto V. Roca

1 comentari:

Teresa ha dit...

M'agraden molt, aquestes llegendes de Mont-ral. Aplegar-les seria una bona idea.